Rafael Ribó
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, al Parlament de Catalunya. ACN

Les queixes ciutadanes que rep el Síndic de Greuges s'han disparat un 38,7% en els darrers tres anys, especialment aquelles vinculades amb la prestació dels serveis socials, segons ha revelat aquest dilluns el síndic, Rafael Ribó, durant la presentació del seu informe anual al Parlament de Catalunya. A més, els ajustos de 2012 han afectat "milers i milers" de persones deixant-los "al límit de la vulnerabilitat".

"Aquest any podem afirmar que els danys socials i l'afectació de molts drets, especialment els de les persones més vulnerables, generats per l'evolució pressupostària han estat greus i, en alguns casos, de conseqüències difícilment reversibles a curt i mitjà termini", ha denunciat el defensor del poble català.

En total, va rebre 24.898 queixes i consultes durant l'any passat i va realitzar 155 actuacions d'ofici. El 21,73% van estar relacionades amb el consum i el 16,73%, amb l'administració pública. Per la seva banda, la prestació de serveis socials va motivar el 3.283 queixes i consultes, el 13,1% del total; la salut, 1.760 (7,03%), i l'educació en va generar 1.510 (6,03%).

Ribó ha atribuït a la manca de respostes clares i ràpides a problemes com els de la pèrdua de l'habitatge, el creixent desencís i indignació de la ciutadania cap a les institucions. De fet, el Síndic va rebre 1.759 queixes i consultes en matèria d'urbanisme i habitatge l'any passat i Ribó proposa destinar a finalitats socials el 30% dels immobles propietat d'entitats financeres.

Manca de diàleg

La manca de coordinació i de diàleg entre administracions, sobretot entre el govern espanyol i la Generalitat, ha afectat també els més vulnerables, cosa que s'ha fet palès amb la imposició, per exemple, de decrets lleis en àmbits de la salut, l'educació o els serveis socials. "El cor del sistema dels drets socials es veurà irremeiablement afectat si el Govern central imposa el dèficit públic al 0,7% a la Generalitat", ha alertat.

Amb tot, el Síndic de Greuges proposa la regulació complerta del dret d'accés a la informació pública, com a requisit de "control democràtic" que garanteixi la participació de la ciutadania en la vida pública. Catalunya i l'Estat són un dels "vagons de cua" a Europa, al costat d'estats com Xipre, i una legislació d'aquestes característiques seria un bon pas de "regeneració democràtica".

Per això, ha proposat un text que no exclou cap institució ni òrgan públic, a partir del qual es permeti l'accés a la informació pública a qualsevol persona, un dret controlat per algun òrgan independent del Govern.

Consulta aquí más noticias de Barcelona.