El 75% dels treballadors barcelonins dinen fora de casa, però, en moments d'estretors econòmiques, els surt més econòmic portar el menjar fet de casa. Per als qui opten per fer els àpats al restaurant, la despesa mitjana mensual arriba als 260 euros. En canvi, optar pel tupper els hi surt fins a 10 vegades més barat, per la qual cosa, cada cop en són més els que opten per fer-se el dinar.

Un estudi de la Federació d'Usuaris-Consumidors Independents (FUCI), fet a diverses ciutats espanyoles indica que els treballadors espanyols que porten carmanyola a la feina han augmentat un 9% en dos anys. L'enquesta, feta el gener, indica que el 37% d'empleats espanyols porten el menjar preparat de casa, quan el 2010 eren el 28%. En el cas de Barcelona, la crisi també s'ha fet notar en el fet que, fa dos anys, el 81% dels empleats barcelonins dinaven fora de casa i, ara, el percentatge s'ha reduït al 75%.

Segons detalla la cuinera Ada Parellada, que ha publicat llibres sobre els menús de caramanyoles, endur-se'n el menjar preparat costa uns 25 euros mensuals, és a dir, poc més d'un euro per àpat. Parellada basa la seva estimació en què la majoria de les persones que usen la fiambrera fan pasta, arròs o llegums - de preu reduït -, incorporen poca carn o peix a la dieta i s'emporten les restes de dies anteriors.

Per contra, l'estudi de la FUCI indica que, de mitjana, els barcelonins que dinen al restaurant gasten 260 euros mensuals, una xifra que multiplica per 10 la despesa que suposa la carmanyola, que suposa un estalvi de 235 euros al mes.

Cada cop són més les persones que opten per endur-se'n la carmanyola. En els darrers dos anys, s'ha incrementat en un 9% els treballadors espanyols que opten per aquesta opció més econòmica. Per contra, ha davallat el percentatge de persones que marxen al restaurant i la despesa que suposa per a ells. Així, de mitjana, un empleat gasta 13 euros per àpat fora de casa si menja en un restaurant (el 2010, els menús costaven de mitjans a Barcelona 14 euros).

A Barcelona, la crisi també s'ha fet notar en el fet que, si ara hi ha un 75% de treballadors que dinen fora de casa, fa dos anys el percentatge era superior i arribava fins al 81%.