Alguns diuen que hi ha una epidèmia. El diagnòstic és més ràpid que abans i és de celebrar. Ho celebrem pel malalt, que li costa de reconèixer-ho, i per les famílies, que poden trigar dos anys fins que se’ls deriva a l’especialista.

Quins canvis s’han produït en aquests vuit anys?

S’avança l’edat als 8-9 anys i es retarda fins els 30. Però si abans era cosa exclusiva de nenes, ara ja afecta també els nois.  Per cada 10 noies hi ha dos o tres nois.

Sempre es repeteix la mateixa excusa: els mitjans de comunicació, les passarel·les.

No demanem que s’estigmatitzi les primes, però sí que les talles es diversifiquin i que hi aparegui gent del carrer, que donin mostres de salut.

Quines recomanacions bàsiques es poden fer?

Cal una feina de prevenció: s’ha de treballar l’autoestima i han de poder aguantar la pressió dels mitjans.

Bio

Carretero (Terrassa, 1977) és llicenciada en Psicologia per la UAB i doctorada en Trastorns Alimentaris. És cap del programa de Prevenció i Formació de l’ACAB.