Moltes d’aquestes grandeses estaven lligades a l’Imperi comercial català medieval (avui en diríem: xarxa comercial) i a la navegació per la Mediterrània. Segons aquests analistes, mirar el futur és pensar en les rutes aèries, en el transport de persones i de mercaderies per avió. En plena II Guerra Mundial, i des de Mèxic, els exiliats catalans pensen que, a la futura Catalunya democràtica (que sortirà de la derrota militar dels estats feixistes europeus), hi haurà bones perspectives per a la navegació aèria.Per diverses  raons: 1) «la privilegiada situació geogràfica» de Catalunya, 2) les «excepcionals condicions meteorològiques» del país, 3) les possibilitats d’ «establir una indústria aeronàutica», 4) l’experiència de pilots, radiooperadors, mecànics, etc., «durant els 32 mesos de guerra». Aquesta nova indústria aeronàutica es basaria en: a) la «puixant indústria lleugera» catalana, b) «la internacionalment reconeguda mà fina dels mecànics catalans», c) «la existència d’una indústria del motor» (de fet, la Hispano-Suïssa ja construïa, de feia temps, com a mínim, des de 1914, motors d’aviació). El «gran aeroport» proposat, des de Mèxic, el 1944 s’ha anat configurant. La indústria aeronàutica, és a Tolosa del Llenguadoc, una de les capitals de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània.