En el míting central a la ciutat de Barcelona, el candidat d’ERC no es va limitar a demanar el vot, sinó que va enlairar-se cap a la visió de «l’Estat propi que algun dia tindrem» i va advertir els abstencionistes de l’1-N de la culpa que els aixafarà la consciència.La prevalença de la música del calfred sobre la lletra dels discursos ja venia esmolada pel grup Gospel Viu i la seva exquisida interpretació equidistant (en anglès) dels cants espirituals que van animar reiteradament els més de 2.000 seguidors de totes les edats que omplien a vessar el Palau.Ni la coreografia, un pèl tele-predicadora, dels teloners polítics passejant per l’escenari va distreure ningú.Carod i Puigcercós, els solistes finals, es van poder permetre, fins i tot, al·lusions el·líptiques a fer pinya des de sensibilitats diverses. Cap problema. Els crits de «Carod president», «In-inde-independènci-a» i el cant d’Els Segadors van culminar una banda sonora impecable. Alguns assistents, això sí, es van queixar a la sortida que l’enrenou mitiner els havia destorbat l’audició del gospel.