El 1974, el rector Estapé de la UB demanà al professor Trias Fargas que dictés la lliçó inaugural dels curs acadèmic. El tema de la conferència fou El preu de la llibertat. La llibertat de què parlà Trias era una llibertat molt concreta: la llibertat dels habitants de l’estat espanyol que vivien sota la dictadura imposada militarment el 1939. La llibertat, explicà Trias, tenia un preu: valia el que costaria situar a la població espanyola en condicions de viure-la.Valia la suma de sis quantitats diferents: 1) l’escolarització de tota la població infantil (uns 158.000 milions de pessetes de 1974, segons els càlculs del servei d’estudis del Banco Urquijo a Barcelona), 2) l’atenció als deficients mentals (amb un cost d’uns 80.000 milions de pessetes) , 3) la generalització de les pensions de jubilació (279.000 mil milions), 4) la jubilació per a les ‘mestresses de casa’ sense contracte de treball (118.000 mil milions), 5) l’assoliment d’una ràtio de llits hospitalaris per habitant semblant als nivells mínims europeus (62.000 mil milions), i 6) una renda mínima per als situats per sota dels nivells de subsistència (79.000 mil milions).