«Sabem més del tigre de Malàisia que del pollastre del Prat»
BIO Nascut el 1943 a Lleida és economista. Militant del PSC va ser alcalde de la seva ciutat durant 22 anys i diputat al Parlament. Foto
A les portes del I Congrés del Món Rural, que s’inaugura a principis de maig, els consumidors urbans entenen el món agrícola?
En un món on hi ha molts impactes informatius ens trobem que tenim més informació del tigre de Malàisia que del pollastre del Prat. Algun cop se m’ha passat pel cap escriure al National Geographic perquè parli dels animals domèstics.

I com es concilien els dos mons?
Hem de discutir amb el món urbà perquè vegi que el camp és necessari per a la societat. Perquè l’Empordà sigui com la Toscana necessitem que algú conreï la terra. I s’ha de revaloritzar la figura del pagès, que encara es mira sota tòpics.

Cada cop hi ha menys pagesos.
Això passa a tot arreu i és conseqüència de l’eficàcia del sistema productiu, que requereix de menys mà d’obra per fer més feina.

I cap on ha d’anar el camp?
Part de la vinya ha de reconvertir algunes de les seves varietats de raïm per unes amb més capacitat o deixar de conrear-se en algunes terres que no són adequades. Canviar les platacions de pomeres d’algunes zones càlides per fruites d’òs o d’alguna cosa més comercial. El pagès no és un empresari conservador sinó emprenedor.

Els preus de les verdures estan pels núvols. Què es pot fer per frenar-los?
És inevitable, tal i com està plantejada l’economia mundial. S’ha de tendir a reduir la forquilla entre preu d’origen i de mercat, però a mida que se sofistica el sistema de distribució s’incrementen els costos del producte.

El futur és un pagès distribuidor?
El pagès ha de pensar que la seva feina no s’acaba collint sinó entregant el prodcute al consumidor. Per això estic a favor de les cooperatives de segon grau.

Vaques boges, pesta porcina..., el consumidor ha recuperat la confiança?
Confiança, jo crec que sí, però hi ha un cert recel encara, i una certa sensibilitat però que no es tradueix en optar per triar marques d’autenticitat o de qualitat. Així com en la roba s’aprecia la qualitat del teixit, amb el menjar costa més d’acceptar això. La gent sap que l’oli d’oliva és el millor per a la salut però al supermercat n’agafen d’altres.

Quin peix consumeix Catalunya?
Només el 20% és pescat a les costes catalanes. És un producte fresc i de qualitat cada cop més ben valorat.

L’agricultura ecològica és un valor de futur? Què representa actualment?
Ara representa al voltant del 4% i té molt sostre per créixer. Però és veritat que un producte ecològic és un caprici de ric.

Més denominacions d’origen per promocionar els productes autòctons?
Són un estímul però jo crec que és més important la promoció i la pedagogia.

El primer despatx fora de Barcelona

Antoni Siurana presumeix de ser el primer conseller que durà a la pràctica la descentralització de la Generalitat.

El proper dia 22 estrenarà despatx a Lleida –però no tancarà el que ja hi ha a la Gran Via barcelonina–, en una decisió que va anunciar en prendre possessió del càrrec. Ho fa  per estar més a prop de ramaders i pagesos. Paradoxalment, la seva conselleria també serà pionera en disposar d’una xarxa de videoconferència. Tecnologia al servei del sector primari.