Fer la bossa divendres a la tarda per marxar a la torre a passar el cap de setmana és una activitat que va a la baixa. Els catalans, cada cop inverteixen menys en la compra de segones residències, perquè es decanten més per fugir de les grans ciutats i instal·lar el seu domicili principal a les zones més turístiques, abans només reservades a estades curtes o per a època de vacances.

Segons un estudi fet públic ahir per Caixa Catalunya, les residències principals van créixer per damunt de les secundàries entre els anys 1991 i 2001. Una de les raons cal buscar-la en els canvis demogràfics que es van produir al llarg d’aquella dècada i que van afectar a les comarques més turístiques. El cas més paradigmàtic és el del litoral català, que ha experimentat un espectacular augment de les primeres residències, especialment, a comarques com el Baix Penedès (93,3%), Pla de l’Estany (81,4%) i Garraf (65,1%). El segon pol d’atracció de població és el Pirineu, on cada cop hi ha més catalans que decideixen fixar-hi el seu domicili habitual.

En aquest sentit, ha estat important l’increment residencial a la Vall d’Aran (49,1%) i en el conjunt del Pallars Sobirà i la Cerdanya.

Descens al Barcelonès
Els menors increments de residències principals s’han donat a la comarca del Barcelonès, on s’ha situat en un 4,5%, és a dir, el segon percentatge més baix registrat a Catalunya després del 4% de la Terra Alta.

Més turisme de diumenge a l’interior

L’hàbit de comprar una segona residència a la costa s’està perdent i, en canvi, creix la tendència dels catalans a adquirir una altra casa per passar el temps de lleure a destins de muntanya, en alguns casos, força allunyats de l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, segons l’estudi de Caixa Catalunya, les comarques que registren un creixement més pronunciat en l’adquisició d’habitatges secundaris són, a la part occidental, el Pla d’Urgell (73,7%), les Garrigues (61,1%) i el Segrià (51,6%), i, a la part més oriental, la comarca del Gironès (50,5%). L’informe de Caixa Catalunya constata que el ritme de creixement més important dels habitatges principals a les comarques tradicionalment receptores de turisme, com les del litoral, ha provocat que les primeres residències hagin guanyat pes sobre les segones.