Crisi de la vivenda

DIjous, 19 de febrer del 1920Els problemes per accedir a un pis són avui molt grans. Fa prop d’un segle, feien falta molts habitatges.
Era un dels passatgers del tren número 3.147 que, al quilòmetre 142, al terme de Sabadell, s’havia estimbat contra una tartana correu de Polinyà. El vehicle havia quedat destrossat i hi havia hagut dos ferits greus (el conductor i un dels viatgers) i un altre de lleu (una dona). L’accident havia fet que arribés tard a la feina. Treballava a l’Hotel Ritz. Hi feia de porter.  

Cada matí, agafava el diari i llegia la relació de tots els visitants que havien reservat habitació als principals hotels de la ciutat. Hi sortia publicat el nom, si havien vingut acompanyats i a què es dedicaven. Al Ritz havien entrat 31 hostes nous, entre els quals destacava el baró d’Ochlippenbart. També hi figuraven Mister Bowman i Mister Fornes, al costat d’altres personalitats estrangeres i espanyoles. Al Palace-Hotel havien arribat 11 persones, entre les quals el senyor Wasser, de Nova York, i Mister O. W. Dally, que era un enginyer originari de Manchester. A l’Hotel Colom tenien registrades una dotzena d’altes i, entre els nouvinguts, hi havia el parisenc Houdard Henri. També sabia qui havia arribat al Grand Hotel, a l’Hotel Falcó i al Bristol.

Era impossible que algú trepitgés la ciutat sense que ell no pogués assabentar-se’n. Passar desapercebut era una missió impossible per a tots aquells visitants que havien decidit allotjar-se en algun d’aquells hotels. Hi havia qui estava molt atent als noms que sortien publicats al diari per si li interessava contactar amb algun d’aquells viatjants. Era una bona forma de saber si havien aterrat a Barcelona industrials importants o compradors estrangers amb els quals poder fer negoci amb les mercaderies locals.

Ell vivia a Sabadell, tot i que sempre havia desitjat tenir un pis a la capital. Però no podia ser de cap de les maneres. Igual que cada cop hi havia més ocupació hotelera, també hi havia una major demanda de pisos a Barcelona. El problema és que els que arribaven a la ciutat no eren rics, sinó més aviat famílies molt modestes que venien d’altres regions buscant fortuna i s’instal·laven allà on podien. S’havien alçat veus a la ciutat que reclamaven als propietaris de les finques que comencessin a aixecar un o dos nivells de pisos més. La idea era fer més alts els edificis i donar aixopluc als necessitats, que s’agombolaven als suburbis. Hi havia una crisi de la vivenda i, aviat, s’hauria de fer ús de tendes de campanya si ningú no hi posava remei.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento