En el decret reial del mateix dia es manifestava la prohibició d’editar llibres en català. Els atacs contra la llengua catalana van continuar... El 1896 s’instal·la la línia telefònica entre Barcelona i Madrid, l’explotació es feia a través d’un sistema mixt de participació entre l’empresa El Crédito Mercantil de Barcelona i la Dirección General de Correos y Telégrafos de España. L’empresa estatal va imposar a l’empresa privada catalana que no es podia parlar en català per telèfon. La prohibició de la llengua catalana en la nova tecnologia telefònica també s’havia aplicat en la telegrafia, que no acceptava emetre els telegrames que no fossin redactats en castellà. El diputat català a Corts pel districte de Solsona, Joan Maluquer i Viladot, va denunciar aquesta discriminació en un prec formulat al ministre de Governació i al Congrés de Diputats. Malgrat la protesta del diputat català contra aquesta prohibició, aquesta mesura va continuar vigent i s’aplicava a través dels funcionaris o operadores que estaven facultades per tallar la comunicació. L’advocat Joan Maluquer i Viladot, havia col·laborat amb La Renaixença i havia estat secretari del Primer Congrés Catalanista (1880), on hi defensà la llei del dret català