Jordi Hereu, alcalde de Barcelona
Jordi Hereu, alcalde de Barcelona. (Andreu Adrover) ANDREU ADROVER
El barri de la Ribera està de festa major. El nou alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, visita els habitatges tutelats per a gent gran de Santa Caterina.Al despatx de la directora, comença aquesta entrevista, que seguirà en un ascensor i s’acabarà recorrent a peu alguns carrers del Casc Antic. Una petita marató: la primera pregunta és obligada...

...Ha iniciat una cursa de fons o un esprint fins a les properes eleccions?

Un esprint amb voluntat que sigui després una marató llarga. Primer, hem d’acabar bé el que ens havíem compromès a enllestir.

Sí, però, ara, sense Joan Clos.

Ell i jo formem part d’un mateix projecte basat en els mateixos valors, tot i que tenim un estil o accent personal.

Quin és el seu?

Vull fer èmfasi en posar tot allò que fem al servei del benestar dels barcelonins.

Pasqual Maragall va ser l’alcalde de les Olimpíades; Joan Clos, el del Fòrum, i Jordi Hereu serà el de...

Jo ja tinc molta feina amb què la ciutat funcioni adequadament, que preservi la cohesió social, que és la base de la complicitat dels ciutadans i d’una ciutat que ja té una cartera impressionant de reptes.

Reptes? Quins són?

Els d’una ciutat que està canviant, que ja tenim en el món, amb tot el bo i dolent d’estar en un món globalitzat. No hi tenim alternativa, una ciutat no es pot quedar aïllada.

Parlem de la immigració?

Estar en el món vol dir superar bé la diversitat. Hi ha molta gent que ve a llaurar-se un futur aquí. Això ho hem de fer amb una capacitat d’integració. És evident que estem tenint impactes de canvi.

Com ara?

L’emergència de noves activitats, com el turisme, i l’hem de saber coordinar bé amb la resta de la ciutat. Hem de seguir diversificant la nostra base econòmica. Hem de preservar la convivència.

I controlar els incívics?

El turisme és una gran aportació. Des de l’Ajuntamet hem creat un producte de turisme cultural molt potent. Després hi ha dinàmiques de mercat que no són impulsades des de l’administració. I, per tant, hem d’anar transmetent el missatge que a Barcelona un no pot venir a fer allò que no fa al seu país. Entre el resident i l’usuari de la ciutat, la meva prioritat és el resident. I hem de seguir desenvolupant nous espais.

De quin tipus?

D’infraestructures i urbanístics. Sant Andreu-Sagrera està per fer. Hem d’aconseguir l’aeroport, el Port que volem, la Fira que estem treballant per tenir, les infraestructures de connectivitat.

Sí, però, no té la sensació que aquest ajuntament va oblidar-se dels veïns durant la primera meitat del mandat?

No, quan es llegeix el programa d’actuació municipal, el juny del 2003, ja es veia què estava passant a la ciutat. Ho teníem clar. El primer tema era tenir cura del civisme.

I de la neteja.

Sí, l’hem anat millorant.

L’ordenança de civisme estar funcionant?

Sí, en general, sí. Aquest estiu ha anat molt millor.

Però perquè es van reforçar els serveis, no?

Sí, també, però la filosofia de l’ordenança és la d’un ajuntament actiu que inverteix en serveis públics. No és només policial, sinó de foment de la convivència.

I la prostitució al carrer?

Es tractava que no anés en contra del resident i del comerç. L’ordenança mai va dir que la prostitució havia de desaparèixer. L’ordenança no és una bareta màgica, sinó un instrument per treballar.

No creu que també cal treballar en el transport públic?

Hem de fer un salt en la millora de la connexió entre Barcelona i l’aèra metropolitana perquè Rodalies sigui un metro regional.

Llavors, cal que l’Ajuntament tingui pes a Renfe?

Hem de tenir presència en òrgans que gestionen els serveis importants. Hem d’estar presents a l’aeroport com a ciutat, al Port, a Rodalies, amb veu i vot, junt amb altres administracions, dirigint i marcant objectius, que és el que necessitem. Ens hi juguem massa.

I això com es materialitza?

Tenim un procés d’inversió brutal, nosaltres i la Generalitat. Hem d’acabar la Línia 9 del metro, hem de fer els túnels de l’AVE que ens permetin que Rodalies tingui més capacitat. I estem en un procés d’expansió de la xarxa de bus, des de microbús a línies més llargues. Tenim el doble de gent que ens vénen dels que nosaltres treiem. Per això necessitem que Rodalies sigui un metro, un servei amb una regularitat com a dins de la ciutat.

I què passa amb el cotxe?

Tenim un bon model de circulació, gràcies a l’estructura octogonal de l’Eixample; a una cultura cívica en mobilitat, als molts usuaris de motos i bicis i al fet que hem ordenat la càrrega i descàrrega i l’espai per al transport públic. Hem de fer polítiques perquè l’ús del cotxe no creixi. L’àrea verda ens ajuda i el més important és un transport públic potent. Estem posant totes les condicions perquè els barcelonins caminin. Un terç de la nostra mobilitat és gent que va a peu.

Això vol dir, habilitar més carrers peatonals?

Sí, però Barcelona ja és líder en això. I continuarem potenciant la peatonalització. També hem de mirar que el vianant i el ciclista aprenguin a conviure. Tot això, compatible amb una bona xarxa bàsica de circulació de cotxes.

I que no s’espatllin els semàfors quan plou.

L’altre dia va ploure molt. De 1.600 cruïlles, se’n van espatllar 70. La ciutat va aguantar bé. Invertirem perquè aquestes 70 siguin menys.

Té por a ser recordat com l’alcalde de l’àrea verda?

No. És la típica mesura que a curt termini hi ha un sector de la població que la veu amb recel i, bàsicament, el no barceloní. El resident ha percebut millores en l’aparcament. No ens plantegem un peatge urbà, en canvi, l’àrea verda és un bon instrument.

«La policia de barri és un mite»

La seguretat és una de les grans preocupacions dels barcelonins. Anem bé?

Tenim un bon model de seguretat, que és nou, que ha estat en rodatge i que cada vegada és millor. Hi ha més coordinació policial, està desentralitzat i hi ha 20 comissaries, cosa que no havia passat mai. Els Mossos d’Esquadra coneixen ara millor la realitat de Barcelona.

Sí, però, hi ha feina per fer encara...

Barcelona és una assignatura en seguretat complicada, perquè és una metròpoli molt internacionalitzada. Jo tindré una política activa en seguretat.

Reforçant la Guàrdia Urbana?

Ja fa molts anys que ho fem i que la rejovenim. Estem en una política expansiva.

I què passa amb la policia de barri?

No existeix enlloc. És un mite. La policia de barri és la policia de proximitat que ja tenim.

Bio

Jordi Hereu, de 41 anys, està casat i té dos fills. És «un pare proper i exigent». Té un Seat Ibiza des de fa 12 anys («amb queixes de la família») i la seva afició és estar amb familiars («som 21!») i amics. Diu que per ser alcalde de Barcelona «t’ha d’agradar la gent». És un home de partit (PSC).