Fent una comparació internacional, la segona cosa que sobta és que «a començaments de segle XX, Barcelona era tant moderna com ara en la distribució de la propietat, mentre que Suècia, Anglaterra o Estats Units han disminuït més la concentració de la riquesa al llarg del segle, justament perquè la seva estructura era menys moderna a començaments de segle». En xifres: al 1907, a Barcelona, l’1% de la població concentrava el 27% de la riquesa (i el 10% més ric concentrava el 70% de la riquesa). A Suècia, al 1907, l’1% concentrava més: el 50% de la riquesa (i el 10%, el 91%!). Barcelona era més moderna que Suècia i, per tant, la seva economia podia créixer més. En canvi, al 1986, l’1% de la població de Barcelona tenia el 32% de la riquesa (i el 10% el 66%). Mentre, a Suècia, l’1% més ric tenia només el 19% de la riquesa del país. La causa: l’absència de dictadures.
A les societats tradicionals la distribució és extremadament desigual, i una minoria disposa de quasi tota la riquesa d’un país. A les societats modernes, el creixement de les classes mitjanes significa una millora en la distribució. Una forma d’estudiar aquest tema és situant-lo en el temps i repassant els registres fiscals de les herències.Per a Catalunya, s’han pogut quantificar les dades sobre 16.480 herències a la província de Barcelona per als anys 1907, 1947, 1967 i 1986. El primer que sorprèn, però, és que, si bé, al segle XX, hi ha hagut canvis de tot tipus, la distribució de la riquesa, a Barcelona, «mostra una gran estabilitat durant tot el segle».
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios