«I tu, per què estàs aquí?», va interrogar, ara, Victoriano Recatalà a José Sanjosé, qui va agafar-se un minut de treva abans de respondre-li, molt pausadament: «el propietari de la joieria La Argentina, la que hi ha al carrer Portaferrissa, em va denunciar. Quan em van agafar, em van trobar nou anells de dona, quatre d’home i una agulla de corbata. Totes falses. També duia un anell de debò de La Argentina, que havia canviat per un de fals». «O sigui que et dediques a canviar joies de les bones per d’altres de falses. Tu sí que en deus treure un bon pessic», va interrompre’l Victoriano, amb un deix d’enveja. Per un moment, va formar-se una nova imatge d’ell mateix, imaginant-se ara dedicant-se a l’estafa.

Aviat, però, va tocar de peus a terra i va entendre que primer havia de solucionar els seus actuals problemes amb la justícia. «Quan els agents van preguntar-me què feia amb aquelles joies falses», va continuar relatant-li José Sanjosé, «els vaig explicar que comercialitzava amb elles i m’ajudava a vendre-les com a bijuteria un revenedor d’entrades de toros». L’estafador va fer una pausa i va concloure la seva exposició, revelant-li el nom del seu soci: «es diu Paco». El cas de José Sanjosé el portava el jutge de l’Audiència i ell sabia que ho tenia magre.