Companys de cel·la

Dijous, 8 d’agost del 1918. El drama de l’emigració el van patir molts barcelonins. Ara, en canvi, la ciutat rep immigrants.
Victoriano Recatalà va conèixer a José Sanjosé aquell mateix matí, quan tots dos van coincidir a la Presó Cel·lular. A ell l’havien detingut a l’Estació de França, on havien incrementat la vigilància policial davant la preocupant arribada de pobres procedents d’altres ciutats, sobretot, Madrid. No anaven a per ell, però el van descobrir i el van acusar d’infringir la Llei d’Emigració.Victoriano estava a l’espera que el jutge de la Barceloneta veiés la seva causa. José Sanjosé, com acostumava a passar en aquells casos, li va preguntar per què l’havien tancat a la garjola i ell li va respondre, amb veu de narrador d’una tragèdia grega: «reclutava de forma clandestina obrers per enviar-los a França». També, com era costum a aquella alçada d’una conversa entre dos processats, José Sanjosé li va demanar: «i s’hi guanyen molts diners?». Victoriano el va mirar de reüll i, movent el cap d’un costat a l’altre, li va contestar: «Cobrava vint pessetes per cada individu que aconseguia passar». Els empresaris francesos necessitaven molta mà d’obra espanyola, perquè molts homes i joves estaven morint a les trinxeres.

«I tu, per què estàs aquí?», va interrogar, ara, Victoriano Recatalà a José Sanjosé, qui va agafar-se un minut de treva abans de respondre-li, molt pausadament: «el propietari de la joieria La Argentina, la que hi ha al carrer Portaferrissa, em va denunciar. Quan em van agafar, em van trobar nou anells de dona, quatre d’home i una agulla de corbata. Totes falses. També duia un anell de debò de La Argentina, que havia canviat per un de fals». «O sigui que et dediques a canviar joies de les bones per d’altres de falses. Tu sí que en deus treure un bon pessic», va interrompre’l Victoriano, amb un deix d’enveja. Per un moment, va formar-se una nova imatge d’ell mateix, imaginant-se ara dedicant-se a l’estafa.

Aviat, però, va tocar de peus a terra i va entendre que primer havia de solucionar els seus actuals problemes amb la justícia. «Quan els agents van preguntar-me què feia amb aquelles joies falses», va continuar relatant-li José Sanjosé, «els vaig explicar que comercialitzava amb elles i m’ajudava a vendre-les com a bijuteria un revenedor d’entrades de toros». L’estafador va fer una pausa i va concloure la seva exposició, revelant-li el nom del seu soci: «es diu Paco». El cas de José Sanjosé el portava el jutge de l’Audiència i ell sabia que ho tenia magre.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento