Cinc anys més tard, es formà, entre Barcelona i Gibraltar, una empresa comercial, amb un nom inequívoc: «Companyia Nova de Gibraltar», i, al davant, Salvador Feliu de la Penya, de Mataró. L’objectiu de la nova societat era clar: trencar el monopoli reial del port de Cadis del comerç amb Amèrica . La Companyia es creà en el moment en el que Cadis pertanyia al territori controlat pel bàndol dels Borbons (recolzats per França i Castella), i els ports de Gibraltar i Barcelona eren al territori hispànic dels Hasburg (que tenien el suport d’Anglaterra, Holanda, Àustria i Catalunya-Aragó). La nova companyia, molt ben dissenyada tècnicament, seria molt dinàmica, a desgrat de l’entorn bèl.lic en que es movia.

Exportava: 1) vins («vi negre» o «vi vermell») a Amèrica i Europa del Nord, 2) aiguardents a Lisboa (i Amèrica) i Amsterdam (i Europa del Centre i del Nord), 3) llana a Tunis, 4) avellanes a Anglaterra, 5) botes i barrils, amb el vi i l’aiguardent. I importava: 1) blat de Sardenya i de Tunis, 2) sucre de Brasil, 3) peix des de Holanda, 4) cuirs, procedents del Marroc i d’Amèrica, 5) cotxinilla, el colorant natural, provenint d’Amèrica. El tractat d’Utrecht (1713), va  fer de Gibraltar un territori de la corona anglesa . La «Companyia Nova» va durar fins 1723.