La primera part de la col.lecció és escrita en hebreu (i en arameu) i la segona part, la del segle I d.C, en llengua grega. Aquesta col.lecció és la base doctrinal escrita de dues grans religions monteistes: el judaisme i el cristianisme. A partir del segle IV d.C, a més de les Bíblies en hebreu i en grec (i, parcialment, en arameu, siríac i copte), hi ha una versió en llatí: és la Vulgata, adoptada oficialment per l’Església de Roma.Les traduccions a les llengües modernes són tardanes, dels segles XII-XIII, car l’Església s’hi oposà (i, d’altra banda, la inmensa majoria de la població no sabia llegir). La  impremta, al segle XV, significà un gir revolucionari:  de la Bíblia (en llatí, hebreu, o traduïda a una llengua moderna) ja se’n podien fabricar moltes còpies, per tal de que la lectura individual (o familiar) permetís d’aprofondir-ne el coneixement. El 1478 va aparèixer, a la ciutat de València, una edició impresa catalana de la Bíblia, traduïda del llatí per Bonifaci Ferrer.