Sempre li havia agradat posar-se en la pell d’un venedor. No li importava el producte que hagués de vendre. Estar en contacte amb el públic era el que més l’atreia. Havia promocionat l’oli vegetal mexicà perfumat, que es podia adquirir a cinc o a deu pessetes, amb una obediència fidel a l’esperit d’aquella mercaderia. Per convèncer els compradors de les seves propietats sempre utilitzava el mateix discurs: «és el millor per tenyir les canes i que sigui completament impossible que ningú s’adoni que estan tenyides. Retorna als cabells el seu color més natural. L’oli vegetal mexicà perfumat ha rebut grand prix, creus, medalles d’or i diplomes que l’acrediten. Per aplicar-lo no cal utilitzar cap raspall. No té nitrat, tampoc taca i s’usa de la mateixa manera que qualsevol altre oli de tocador. Per la seva fama universal es ven a perfumeries i drogueries»... N’havia promocionat molts, però no prous com per mantenir la feina. Al diari, va veure que buscaven un viatjant de teixits i va dir-se que aquella era la seva nova oportunitat.
Vivia a la Rambla del Centre i s’estirava els cabells maleint el dia que va decidir no comprar aquell dècim de loteria. Havia sortit premiat el número 10.280, que havia estat expedit per l’administració número vuit, ubicada al número 15 del seu propi carrer. Estava repassant la borsa de treball que sortia publicada al diari i no podia deixar de pensar en l’oportunitat que havia perdut de guanyar 60.000 pessetes de cop. Havia arribat a sentir l’impuls d’anar a parlar amb el senyor Lluch, l’administrador de l’establiment de loteries, per veure si encara li quedava algun dècim. Què ximplet... Si en tingués algun, de ben segur que se’l quedaria ell i el cobraria.Era el principal tema de conversa al barri, així que era impossible abstreure-se’n. Això el martiritzava encara més. Deien que hi havia deu veïns afortunats. Tots havien comprat a temps aquell dècim amb el número 10.280 premiat. Ell acabava de perdre la feina. Repassava les ofertes de treball sense esma, com si necessités un període d’aclimatació a la nova situació d’aturat abans de tornar a posar-se la disfressa de treballador. Buscaven un corredor d’ampliacions fotogràfiques, de 18 a 30 anys; una mecanògrafa pràctica amb domini del francès i del càlcul, de 18 a 21 anys, i un corredor d’assegurances a comissió (no indicava cap edat requerida). També cercaven un meritori, de 14 a 16 anys, i una aprenenta de modista, de 14 a 16 anys...
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios