El punt culminant va ser l’any 1986 amb la consecució de l’organització dels Jocs Olímpics de 1992. La transformació de la ciutat aprofitant la cita olímpica i l’èxit dels Jocs, van convertir-se en el seu principal aval polític.

Maragall sempre ha governat a l’Ajuntament de Barcelona en coalició. Mai va tenir majoria absoluta però va derrotar sempre els candidats de CiU, inclòs Miquel Roca, amb qui va pactar la Carta Municipal. L’any 1997 deixava l’alcaldia a Joan Clos i es retirava a fer de professor a Roma. El 1999 seria el presidenciable del PSC i, tot i que va treure més vots que Pujol, aquest el va guanyar en escons i Maragall va passar quatre anys a l’oposició.

L’any 2003 ho va tornar a intentar i es va repetir la història. Va voler plegar, però des del PSC van gestar el tripartit i va ser proclamat president. El seu mandat ha estat convuls i criticat, fins i tot pels seus propis companys. Passarà a la història com el president que va impulsar el nou Estatut però també per qui va fer fracassar el primer govern tripartit.

El tossut nét del poeta

Pasqual Maragall va néixer a Barcelona el 13 de febrer de 1941. Era el tercer fill d’una família de vuit germans. El seu pare, Jordi Maragall, va ser senador i escriptor, i el seu avi, el poeta Joan Maragall. L’any 1965 es va casar amb Diana Garrigosa, de qui assegura que continua molt enamorat. És economista, i té dues filles i un fill. És famós el seu caràcter tossut i desconfiat, per la qual cosa és típic que encarregui una mateixa feina a dues o tres persones.