Tot i el tràgic inici d’any pel que fa el nombre de dones mortes a mans de les seves parelles o excompanys sentimentals, els programes de rehabilitació de maltractadors i altres mesures penals alternatives (MPA) imposades per delictes de violència domèstica s’han multiplicat per set des del 2005.

Aquell any, el primer amb la Llei de Violència de Gènere en vigor, es van imposar 362 MPA –que inclouen programes de rehabilitació– mentre que el 2011 en van ser 2.519. A més, a principis del 2008, hi havia 233 interns en tractament i a finals del 2010, 560. De fet, les MPA per delictes de violència de gènere van representar el 28,7% del total el 2011, mentre que les imposades per delictes contra la seguretat del trànsit, el 36,61%, tenint en compte que els dos anys anteriors suposaven més de la meitat.

És indubtable el rebuig social envers els maltractaments, però el problema persisteix. D’aquí la importància de la rehabilitació dels maltractadors, inicialment criticats per algunes entitats que creien que els recursos s’havien de destinar a les seves víctimes. "Moltes persones que vénen a demanar ajut expliquen que han viscut les mateixes situacions amb parelles anteriors", explica a 20 minutos Marta Esteve, directora tècnica de la Fundació Institut de Reinserció Social (IReS).

El tractament consisteix en sessions individuals amb un psicòleg i d’altres de grupals guiades per terapeutes. L’objectiu és ensenyar-los a no justificar ni racionalitzar la seva conducta, a assumir-ne les conseqüències i a controlar l’ira i l’estrès, així com a desenvolupar habilitats socials i de comunicació.

Les campanyes de sensibilització no solucionen el problema d’arrel, perquè rarament es veuen a sí mateixos com a maltractadors. "No els arriben, és com si no anés amb ells, i això vol dir que hi ha alguna cosa que no estem fent bé", alerta Rosa Maria Garriga, directora de la Fundació Assistència i Gestió Integral (AGI). De fet, "vénen com si els agredits fossin ells: ella l’ha provocat, els nervis els han traït...", afegeix.

Però, per què maltracten la persona que estimen? Són molts els factors, des d’inseguretats o la manca de mecanismes psicològics per afrontar conflictes, fins a una cultura masclista centrada en el poder de l’home i la submissió de la dona. El consum d’alcohol i de drogues pot agreujar la situació.

"Un factor que predisposa, sense ser determinant, és haver patit violència en la infància o haver-ne estat testimoni", agrega Esteve. Els experts destaquen, doncs, la importància de dotar a aquests infants de models de relació basats en la no-violència, el respecte i la igualtat.

Si no s’atén als menors que han presenciat maltractaments, fàcilment tractaran malament la seva mare –tot i que alguns s’erigeixen com els seus protectors– i, ja d’adults, poden reproduir els mateixos patrons amb les seves parelles.

D’altra banda, Garriga es va mostrar preocupada per l’augment de denúncies entre el jovent, ja que la mitjana d’edat de les víctimes als anys 90 era de 40 anys i ha anat baixant. "Mai havíem tingut noies tan joves (adolescents amb les seves primeres parelles) que es queixen de la violència que exerceixen les parelles. Pot ser un bon senyal perquè han pres consciència, però pot no ser-ho", adverteix.