El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha renovat la seva sala dedicada a l’obra gràfica amb una exposició de mig centenar de gravats de Marià Fortuny i Marsal, part d’ells mai vistos. Les estampes provenen del fons del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC, i, en opinió del museu, deixen a la vista del visitant "l’extraordinària traça de Marià Fortuny com a gravador". Com es tracta d’una exposició de fons propis, la mostra no té data de sortida.

En aquesta sala apareixen pintats gairebé tots els temes que va abordar el pintor català, sobretot l’orientalisme i els retrats. Aquest darrer gènere el va començar a tractar a partir de la dècada del 1860, quan va arribar a la seva etapa de maduresa creativa i quan va començar també a recollir els fruits del seu treball pictòric en l’àmbit internacional.

La selecció d’obres deixa al descobert treballs com ara Guardia de la kasbah en Tetuán (1861); Echadora de cartas (1867); El anacoreta (1869) o El botánico (1868-1869). També s’explora la darrera estampa que va realitzar Fortuny, l’any 1873, un retrat de Velázquez. En aquestes peces es pot esbrinar com Fortuny explora la tècnica del clarobscur i com assaja temàtiques i recursos que després aplicarà a les seves pintures.

El Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC custodia una de els col·leccions d’obra gràfica més importants de Fortuny, sobretot arran de la donació de l’Àlbum Goupil, l’any 1921, per part de la dona del pintor, Cecília de Madrazo i el seu fill Marià Fortuny i Madrazo. L’any 1966, el museu va adquirir un altre centenar de gravats. El pintor reusenc mort a Roma (1838-1874) està considerat com un dels pintors de l’Estat més importants al costat d’Eduardo Rosales, i amb permís de Goya.

*Tota la informació a la pàgina web del museu: www.mnac.cat.