Com que aquest text constitucional es confegí a un hotel de la vall de Núria el juny de 1931 se n’ha dit: ‘Estatut de Núria’. El cens electoral, els que podien votar legalment, era semblant al que estava establert a l’època als països democràtics. És a dir: el cens estava format pels homes (i no les dones, que, per exemple a França no hi foren incloses fins 1945) majors de 25 anys (i no els joves, doncs). El ‘sufragi universal’ era, per tant, el ‘sufragi masculí adult’.

El resultat del referèndum fou espectacularment positiu. En primer lloc, la participació fou molt elevada. El cens electoral estava format per  792.574 homes (d’una població total de 3,1 milions, és a dir: el cens representava un 25% de la població). La participació fou important, tant si es valora pensant en l’època com si es valora pensant en les participacions als referèndums a l’Europa del segle XXI: al referèndum de l’Estatut de 1931 hi participà un xic més del 75% del cens.

Els vots a favor foren 595.205, un 99%, i els vots en contra foren realment marginals: 3.286. L’Estatut de Núria, doncs, va rebre un suport polític excepcional d’una població que, en bona part, era resultat de la primera onada immigratòria del segle XX.