Un dels punts forts d’aquesta revolució regionalista ha estat la ciutat i l’aglomeració urbana de Montpeller, com a capital de la regió del Llenguadoc (que havia format part de la Confederació de Catalunya-Aragó els anys 1204-1349, i mai havia perdut el fil català). Per un conjunt de factors, entre els que no s’exclou l’atzar, en aquesta renovació urbana de Montpeller hi ha un cert i obert protagonisme català.Al 1979, la ciutat inicia la seva renovació, a partir d’una nova i central àrea urbana que es dirà «Antígona», situada enfront del polígon militar de tir de l’antiga Ciutadella. Fent-ne un joc de paraules, J.-M. Renault en diu: «Anti (Polí)gon», el barri anti, és  a dir: contra, el polígon militar. I afegeix: «Antígona és la imatge del Renaixement de la ciutat envers el futur, tot presentant-se com a decididament mediterrània. El català Ricard Bofill, a qui fou confiada aquesta realització ambiciosa, va trobar, al 1979, en l’arquitectura clàssica les línies de la seva inspiració».