Després d’estalviar prop de 1.000 milions d’euros tancant 1.480 llits, a més de quiròfans i centres d’atenció primària a les nits, els usuaris de la Sanitat pública catalana poden respirar una mica més tranquils, perquè el conseller de Salut, Boi Ruiz, va anunciar aquest dimecres que "l’activitat assistencial no tindrà cap més retallada".

Ruiz va fer aquest anunci durant la Comissió de Salut del Parlament, en la que també va presentar el balanç dels primers sis mesos de l’any el qual, al seu entendre, demostra que la Generalitat "ha aconseguit mantenir el nivell de qualitat".

Malgrat l’increment de les llistes d’espera i l’empitjorament de les condicions laborals del personal sanitari, el conseller entén que el compliment "dolorós" del pressupost "ha valgut la pena" perquè permetrà tenir una "base sòlida" per encarar els propers tres anys de legislatura. Ara, però, caldrà reassumir les llistes d’espera progressivament fins al 2014. No obstant, Ruiz va advertir que si l’Estat no dota de més recursos el sistema –actualment està "infrafinançat"– no es recuperaran les condicions laborals ni els llocs de treball perduts pel tancament de serveis.

Malgrat els esforços, "no n’hi ha prou amb gestionar millor els serveis sanitaris a Catalunya, cal reclamar al govern de l’Estat la solució a l’infrafinançament de la Sanitat catalana", va senyalar el conseller. És per això que Ruiz va reclamar als dos partits majoritaris a Madrid que abans de les Eleccions generals del 20 de novembre es comprometin a invertir més en salut perquè, segons va dir, "el dèficit de la Sanitat espanyola és de 20.000 milions d’euros".

En aquest sentit, el conseller es va mostrar convençut que el fet d’haver assolit els objectius els "dóna autoritat moral" per demanar a l’Estat més diners amb els quals afrontar la pressió assistencial causada per l’envelliment de la població catalana, la innovació tecnològica –que encareix els diagnòstics i els tractaments– i els deutes contrets.

De fet, va posar especial èmfasi en assenyalar que la recuperació de les condicions laborals que han perdut els professionals sanitaris depenen del reconeixement que el PSOE i el PP facin de la necessitat de posar fi a "la subfinanciació històrica de la Sanitat catalana" a través del pacte fiscal, que reclama la Generalitat.

El conseller va aprofitar l’ocasió per agrair als ciutadans la seva "comprensió", i als professionals sanitaris, el seu esforç perquè les retallades no afectessin a l’atenció assistencial i per arribar a acords. Les protestes, però, se succeeixen des de l’estiu en forma d’acampades, cassolades, talls de circulació en grans artèries i manifestacions, per protestar contra el tancament de serveis. A més, cal recordar que encara està encallada la negociació entre la gerència i els treballadors de l’Institut Català de la Salut (ICS), compost pels vuit hospitals principals de Catalunya, 286 CAP i d’altres equipaments.