La capital registra cada dia 264.095 entrades y 143.616 sortides (sobretot, per treballar).

Això significa que 120.479 ciutadans (un 12,2% menys que 10 anys abans) s’afegeixen als 1,5 milions de veïns censats a la ciutat.

«Moltes empreses venen els terrenys per treure diners. D’altres, s’estableixen fora per arribar més fàcilment a una població que cada cop més s’estableix a l’àrea metropolitana», explica Javier Romaní, coautor de l’informe.

Després de Barcelona, Martorell (13.764) i Granollers (6.260) són els municipis amb un saldo positiu més elevat.

Ciutats dormitori

A l’altre extrem se situen L’Hospitalet (-36.705), Badalona (-32.295) i Santa Coloma (-29.633), municipis que transfereixen treballadors a Barcelona.

Aquestes dades impliquen que gairebé la meitat (47,4%) de ciutadans de l’àrea de Barcelona treballa en una localitat diferent d’on viu, 9,4 punts més que una dècada abans: la població s’allunya de la capital buscant tranquil·litat o un pis menys car.

La xifra pot augmentar i sols és superada pel País Basc i Navarra.

Guanya el cotxe

Entre 1981 i 2001 s’ha invertit l’ús del transport per desplaçar-se entre municipis a l’àrea de Barcelona. El vehicle privat és utilitzat en un 65,5% dels moviments (20 punts més en 20 anys).

La resta (34,5%) va en transport públic, preferentment en tren (aquest mitjà suma un 70% d’aquests viatges, i creix, tot i que molt a poc a poc).

Peatge com a Londres

Aquest estudi, editat per la Cambra de Comerç i la Diputació de Barcelona, aposta per «introduir restriccions a la demanda de la xarxa viària».

«Experiències com el peatge urbà a la ciutat de Londres, o la implantació de restriccions a l’aparcament» esdevenen possibles solucions per evitar el caos de trànsit.

La descentralització de la població s’ha produït a més velocitat que la descentralització dels llocs de treball. Per això augmenta la mobilitat.

La indústria continua en crisi

El PIB de la província de Barcelona va pujar d’un 2,4% el 2004, per sota de Catalunya  i Espanya.

Els serveis i la construcció tiren de la locomotora; la indústria es va contreure un 2,7%.

Entre 1999 i 2002, l’aportació de la renda familiar al conjunt de l’Estat va baixar d’un 17,8% a un 17,3%, sobretot, per l’efecte redistributiu, segons Cristina Rovira (Idescat).