El nom del programa era: ‘Aquell camí oblidat’. La iniciativa va sortir d’un grup de gent jove de Barcelona -extremadament jove: 17-19 anys- que no havia viscut, doncs, la Guerra d’Espanya de 1936-39. Aquest grup va comprar un espai de Ràdio Tànger Internacional a l’empresa Trans World Radio. Aquest espai era omplert per un programa curosament elaborat, que es gravava en una cinta magnetofònica -eren els moments inicials dels magnetòfons- i aquest cinta es feia arribar a Tànger. Via Gibraltar o via Lisboa. Amb el risc, sempre, de que fos interceptada i els seus portadors detinguts.L’emissió radiofònica, com totes les manifestacions de llibertat informativa i de llibertat de pensament, molestava molt a la direcció política de la dictadura espanyola, que encarregà als seus propis serveis de contrainformació l’emissió de sorolls radiofònics que debilitessin l’audició dels 15 minuts setmanals de Ràdio Tànger, i a la seva pròpia policia la identificació dels responsables d’ ‘Aquell camí oblidat’.  D’altra banda, Tànger perdria el seu caràcter de ciutat amb una administració internacional i la seva ràdio passaria a ésser controlada per la Monarquia marroquí.