Al 1932, la Junta de Museus de Catalunya havia adquirit la Col·lecció Plandiura de la que formaven part algunes obres de Picasso. A partir de 1939, Picasso (i moltes altres grans personalitats del món de l’art i la literatura) havia decidit no tornar a trepitjar el territori d’un estat malgovernat per una dictadura militar. Al 1945, havia esdevingut militant del partit comunista francès. Però, mai havia renunciat a Barcelona (i als altres indrets de Catalunya) on havia començat la seva esclatant producció artística, i on vivia, encara, part de la seva família.Hi havia, a més, alguns dels seus amics, com Jaume Sabartés (es coneixien des de 1899), els galeristes Gaspar, l’editor Gili, els crítics Alexandre Cirici i Josep Palau Fabre, el notari Jaume Noguera. Sabartés, d’acord amb Picasso, va proposar a l’ajuntament de Barcelona de fer un museu basat en la seva pròpia col·lecció. L’alcalde Josep M. de Porcioles (un alcalde, com tots entre 1939 i 1979, nomenat a dit pel govern de Madrid) acceptà la proposta de Sabartés.