Sis joves militants de sis dels set partits amb representació parlamentària han participat en el debat de la 26a Trobada Ciutadana organitzada per 20 minutos. Una de les principals preocupacions és el "drama" dels desnonaments i, per posar-hi fre, tots aposten per la dació en pagament i el lloguer social, si bé amb algun petit matís.

En el debat, que ha començat a les 9.30 hores i ha durat dues hores, han participat el president del Consell Nacional de la JNC, Ramon Morell; el portaveu nacional de les Joventuts d'ERC, Gerard Gómez del Moral; el diputat del PSC Ferran Pedret; el secretari general de Noves Generacions del PPC, Marcos Sánchez; la diputada d'ICV-EUiA Marta Ribas, i la de C's Inés Arrimadas. La CUP ha excusat la seva presència en no tenir "ningú disponible".

Tots els participants van apostar per la dació en pagament per evitar que la família desnonada tingui un deute de per vida, si bé Sánchez creu que aquesta no ha de ser retroactiva perquè "genera una inseguretat jurídica absoluta". A més, ha afirmat que cal deixar de banda la demagògia perquè tots els partits tenen responsabilitats en aquest tema i que si no s'ha resolt la problemàtica és perquè "potser ningú ha trobat la fórmula màgica per fer-ho".

Precisament, un dels moments més tensos de la Trobada ha estat quan Arrimadas ha preguntat a Ribas què va fer el seu partit durant els set anys que va governar la parcel·la d'habitatge de la Generalitat amb el tripartit. "Reconeixem que no vàrem fer prou", ha admès l'ecosocialista, que ha afegit que el Govern d'Artur Mas s'ha "afanyat a esborrar "totes les petjades en temes de medi ambient, aigua, habitatge o memòria històrica".

Una de les mesures a les que ha fet referència és que el 2006 la Generalitat va aprovar un projecte de llei, molt criticat en el seu moment, per expropiar els pisos que feia més de dos anys que estaven buits amb l'objectiu de posar-los en lloguer. "És de justícia. La joventut actual no pot accedir a un lloguer. Mai podran ser desnonats perquè mai podran comprar un pis", ha ironitzat.

La conversa ha derivat en el deute de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que Ribas ha atribuït a la manca d'inversió per fer front a la greu sequera que va patir Catalunya quan ICV estava al capdavant del Departament de Medi Ambient.

No obstant, la dació en pagament és només una resposta a un problema però cal evitar el desnonament. Per això, s'han proposat mesures com la conversió de les hipoteques en lloguers socials, per exemple. De fet, tots els partits han coincidit en què cal fomentar el lloguer social, especialment, dels pisos que són propietat de l'anomenat banc dolent.

Pedret ha criticat igualment els alts interessos de demora en els pagaments de la hipoteca i, en aquest sentit, Gómez veu "lògic" gravar a aquells que més s'han enriquit amb la bombolla i acabar amb les Sicav, que tributen molt menys que els autònoms. En aquest sentit, Ribas ha recordat que el sistema fomentava que els ajuntaments financessin els seus serveis amb els impostos, com les plusvàlues, i això va afavorir la bombolla immobiliària. Cada cop hi ha més consistoris, com el de Barcelona, que opten per no cobrar la plusvàlua a les persones que són desnonades.

Sánchez (PPC), crític amb què hi hagi partits que no estiguin centrats només en sortir de la crisi, ha assegurat que les polítiques de Mariano Rajoy han salvat Espanya de ser rescatada per Europa, que, tot i això, concedeix milions d'euros en ajudes a l'Estat. "Hem d'estar molt tristos i preocupats. Amb aquests no farem res. Hem de canviar la mentalitat per a què els joves tinguem un futur", conclou.

Ribas ha culpat als bancs i al sistema especulatiu d'inversió als que "els importa tres raves el que passi a la ciutadania" i, com la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau, els ha titllat de "criminals" i ha lamentat que s'estigui actuant tard i que sigui "la societat civil la que demostri que hi ha alternatives".

També s'ha posat sobre la taula la necessitat de modificar la llei hipotecària. Aquest dijous el Congrés aprovarà el dia 7 la llei antidesnonaments del Govern espanyol. La ILP hipotecària es tramitarà per la via d'urgència gràcies a un acord del PSOE i el PP, que va acceptar tramitar la iniciativa popular en l'últim moment a causa de la pressió ciutadana. Ribas, però, dubta que la ILP hipotecària acabi prosperant.

El diputat del PSC també ha proposat una llei de segones oportunitats com la que tenia a França per evitar, per exemple, que les famílies que perden l'habitatge "es vegin obligats a treballar sempre en el mercat negre" en tenir un deute de per vida. A més, ha avisat del risc de què molta gent quedi en l'exclusió social quan el país surti de la crisi. "No ho podem acceptar com a societat. De la crisi cal que en surti tothom, no podem deixar ningú al voral del camí", ha alertat.

Morell (CiU) ha admès que la ciutadania i els polítics estan cada cop més distanciats "per mèrits propis", per bé que ha recordat que en tots els àmbits hi ha gent que actua de bona i de mala fe. És per això que tots els partits han de fer net, "encara que paguin justos per pecadors", perquè està en joc la democràcia, ha sentenciat Ribas (ICV).

Els participants han defensat les llistes obertes, així com la llei de transparència i la de finançament dels partits i les seves fundacions. En aquest sentit, Pedret ha defensat prohibir les donacions a les empreses i fer públics els motius de les aportacions, així com les entrevistes i reunions que mantenen els dirigents amb empresaris.

A més, "cal revisar, aquí i a tot Europa, la llei per evitar la porta giratòria", ha dit en referència als exalts càrrecs públics que acaben en empreses privades. Endesa o Telefónica són alguns dels exemples. Com ha recordat Arrimadas, una exministra de Medi Ambient presideix la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors). També en referència a la separació de poders, Sánchez ha criticat fotos com "la del president de la Generalitat amb el del Tribunal Superior de Justícia" durant la cimeres anticorrupció.

Gómez (ERC) i Pedret han proposat que els delictes de corrupció no prescriguin i que les instruccions judicials no estiguin limitades temporalment donada la seva complexitat. A més, el republicà també ha defensat que, en cas d'imputació, "els polítics siguin apartats igual que a un policia se li retira la placa i la pistola".

Una altra de les mesures proposades és incrementar els mecanismes de control i la fiscalització de la comptabilitat dels partits i dels polítics. Sánchez (PPC) ha apostat per limitar els sous dels alts càrrecs en considerar que "no és ètic ni estètic que el president Mas cobri el doble que el president espanyol". També s'ha plantejat la possibilitat de suprimir complements com les dietes.

Arrimadas ha celebrat que els grans partits assumeixin algunes de les propostes que fa anys proposen els grups amb menor representació, com per exemple, que PP i PSOE estudiïn regular els indults després d'haver indultat a 2.000 corruptes.

El debat sobre el model d'Estat s'ha hagut d'escurçar per manca de temps i els participants han acabat les seves intervencions definint el país que volen. Morell, per exemple, defensa un país "lliure i sobirà", mentre que Gómez ha anat un pas més enllà i ha demanat "un país lliure on tothom tingui un futur i igualtat d'oportunitats". En aquesta línia, Ribas ha reclamat "un país just, equitatiu i democràtic".

Arrimadas ha coincidit en demanar un futur pel jovent i el conjunt dels ciutadans, però també ha apostat per "un país cohesionat, solidari, just i racional administrativament parlant". Pedret, per la seva banda, ha apostat per una Espanya "federal, social, democràtica i laica". Sánchez ha defensat "un país on no es prengui una part de Catalunya com el conjunt i en què es respecti els catalans que se senten espanyols".