Les vaques d’en Clos

Escrivia el poeta Joan Maragall un poema a «La vaca cega» i en Pere Quart, anys desprès, polemitzava en una versió satírica titulada «La vaca de la mala llet». Les vaques, exterminades subvencionadament per la Unió Europea, enfollides i perseguides per boges d’un mal fart de pinso transgènic, etern objecte d’atenció, ara es convertiran en símbol identificatiu barceloní, quan en número de cent cinquanta i decorades artísticament, seran escampades aquest estiu a péixer pels prats urbans de Barcelona, a sorprendre vianants desvagats o executius atrafegats. Les vaques urbanes, de la raça de l’art visual, seran les vaques d’en Clos, xicot de pagès, fill de Parets del Vallès, «Cow-Marshall» de la Barcelona dels «Cow-boy», que les aparcarà en zona verda i sense distintiu perquè les vaques artístiques, en una ciutat antitaurina, no paguen impost de circulació. Serà equitatiu el repartiment de les vaques i de les cent cinquanta? En tindrem quinze a cada un dels deu districtes o passarà com sempre, que Barcelona s’acaba a la plaça de les Glòries Catalanes?.