Pobres i miserables

Faig veure que no me n’adono, sé que alguns que, si ho notessin, se n’allunyarien i perdria la seva amistat. Algun d’ells sé que és usuari d’un menjador social. Té sostre, ingressos, però sense l’ajut d’un plat calent al migdia, perdria el tren, s’endeutaria i acabaria de la pitjor manera.

A la nostra societat malalta, resulta que els pobres ofenen, son incívics i per les festes de la Mercè se’ls aparta del carrer; els qui tenen algun alberg o menjador prop de casa no volen que hi hagi equipament social ni pobres voltant per allà, i s’equipara no arribar a final de mes amb malalties i brutícia. Diumenge passat, al capvespre, vaig fer un tomb pels voltants d’un menjador social del qual alguns veïns es queixen de la brutícia que porten els usuaris del servei.

Vaig trobar al bell mig del carrer un tocadiscs, molts mobles abandonats, una bicicleta estàtica desballestada, deposicions de gos... veritablement vaig aprendre a distingir entre pobres i miserables.