Mercè ciutadana

La convivència entre cultures a Catalunya, fruit de la recent immigració, és un seriós repte de present. La integració dels nouvinguts dels anys 50-60, no va plantejar problemes respecte de la religió, doncs, era la mateixa per a uns i d’altres. No oblidem el nacionalcatolicisme imposat per la dictadura. El debat sobre l’assistència del consistori barceloní a la missa de la Mercè resulta ben oportú. No insistiré en els valors laics inherents a tota democràcia.

Hi ha més. La nostra societat ha esdevingut multireligiosa, augmenta el nombre de creences diferents, tenim majoria de no practicants i moltíssims agnòstics. Perpetuar oficialment tradicions que no representen a la majoria pot resultar un greuge i una dificultat de futur per a la necessària cohesió intercultural. Cal evitar fractures . Necessitem una fórmula perquè ningú se senti menystingut en raó de la seva fe o del seu ateïsme. Això ens remet a la separació de l’Estat i les religions, una qüestió no prou resolta des de la Transició i que ara resulta urgent davant dels canvis actuals. La Mercè és una festa d’arrel cristiana, però ha esdevingut, simplement, ciutadana.