Tripartit de bolets

A taula, érem tres. Quan ens van portar la carta, en l’apartat de plats «del temps», n’hi havia un que deia: tripartit de bolets. Ens vam quedar astorats. Està clar que ara estan tant de moda els bolets com el renovat tripartit. Podríem dir que Montilla, Carod-Rovira i Saura comparteixen protagonisme de temporada amb el rovelló, la gírgola i el moixernó. Dos dels comensals van atrevir-se a triar de primer plat el tripartit de bolets. Jo, per si de cas, vaig decantar-me per uns espàrrecs.

Quan van portar el menjar, vam comprovar que el plat tenia tres classes de bolets. Era tricolor. «Qui és qui?», vam preguntar-nos. Jo vaig suggerir que ho fèssim per ordre de representació. De les tres porcions de bolets, suposaríem que la més nombrosa correspondria al PSC; a continuació, ERC, i, finalment, ICV.

Algú va apuntar que, per ser més exactes, el plat s’hauria de dir Entesa de Progrés de Bolets, però jo prefereixo tripartit: si no t’acabes el plat, es pot convetir en bipartit. I, si no t’ha agradat gaire, en un únic partit. El cas és que no m’estranya gens que la sèrie Caçadors de Bolets triomfi tant a TV3, perquè avui dia, a jutjar per l’alta abstenció, no se sap què és més difícil, caçar bolets al bosc o caçar votants.