Una dona amb visió

Als seus 80 anys continuava al peu del canó com a presidenta del Consell Escolar de l’Estat, mantenint així la seva vinculació amb el que va ocupar tota la seva vida: l’ensenyament. Sabia que només des de la política es podien impulsar els canvis necessaris en l’educació. Per això, afiliada al PSC, va ser diputada, senadora i regidora a l’Ajuntament del Barcelona. Va arribar al consistori barceloní de la mà de l’aleshores alcalde Pasqual Maragall i ja va veure que amb això del civisme no anàvem bé.

Era l’any 1993 quan va fer publicar per l’Ajuntament un llibre titulat Civisme i urbanitat, un manual que havia de ser d’obligada lectura a les escoles, però que no va aconseguir ni el suport ni l’èxit que s’esperava. Ningú va veure, tret d’ella, que era imprescindible atacar des de l’escola aquest problema. Era un avís per navegants, un «vigila nen que cauràs». Però és clar, encara faltava més d’una dècada perquè l’incivisme es desbordés i forcés la recuperació de la mà dura. Mata era una persona amb visió de futur, just el que més ens manca ara en la classe política. Adéu, mestra de mestres.