El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha defensat el nou decret de plurilingüisme que proposa la Conselleria d'Educació perquè suposa "un avanç molt positiu perquè els xiquets sàpiguen tres llengües", el castellà, el valencià i l'anglès. "Ara bé -ha advertit- si hi ha persones i partits polítics que volen continuar utilitzant la llengua per a la confrontació, sol els demane un poc de responsabilitat, que deixen de toquejar el conflicte lingüístic perquè ací no existix".

Així ho ha asseverat el cap del Consell en declaracions als mitjans de comunicació a l'acte de celebració del Dia Internacional de les Llengües. "Vull manifestar clarament que l'avanç del decret de plurilingüisme és absolutament raonable i molt positiu perquè els xiquets sàpiguen les tres llengües. No tot el món sap anglès, fins ara hem fracassat i este decret és un avanç considerable que, a més, es fa de manera dialogada i que espere que al final es pot arribar a un gran consens en la comunitat educativa", ha postil·lat.

Per la seua banda, el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha estat preguntat per les crítiques rebudes per l'esborrany del decret i, en concret, ha negat que discrimine les zones castellanoparlants.

"No es canvia res respecte al que hi ha ara, el que fem és arribar a més gent. Tindran com a mínim el mateix nivell que tenien fins ara, i d'ací cap a davant. Estem parlant d'un decret de plurilinguïsme i si algú té alguna cosa en contra del valencià, que ho diga; si algú té alguna cosa en contra de l'anglès, que ho diga, perquè el que nosaltres volem és que s'aprenguen les tres llengües, i deuen aprendre's en paral·lel", ha reptat.

En este sentit, ha remarcat que les llengües que ara no s'estan aprenent de manera adequada són el valencià i l'anglès i, per tant, "cal fer més hores en valencià i engonals perquè s'aprenguen les tres llengües". Ací ha fet notar que el valencià es troba en una situació "minoritzada" malgrat ser una llengua pròpia del nostre territori i oficial, per la qual cosa cal fer "una sèrie de polítiques per a promocionar-la".

"No trobareu ningú que acabe l'escolaritat i no sàpiga castellà, tot i això trobareu milers que no saben anglès o valencià, quan és una llengua pròpia i cooficial i en teoria tot el món la vol", ha sentenciat.

Interrogat per què els diria als votants de Compromís -formació de la procedix el conseller- que esperaven un decret més ambiciós, Marzà ha afirmat que ho és: "És ambiciós perquè el que recull el nostre programa està, però també és un decret realista, un ha de saber que ha d'acompanyar en els aprenentatges i que a ningú li faràs parlar una llengua confrontant-se a ella".

"L'objectiu del decret -ha prosseguit- és molt clar: superar un estadi en el qual estàvem fins ara, en què havia una barrera que segregava als xiquets a l'aprenentatge en castellà o en valencià; nosaltres pensem que l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües ha de ser cohesionat i que es faça partint de la realitat i dirigint-nos cap als objectius més òptims".

A més, respecte a les queixes dels professors de francès sobre el paper d'este idioma en el futur sistema plurilingüe, Marzà ha recordat que el decret preveu continuar amb el coneixement d'una segona llengua estrangera, i alhora ha subratllat que ell mateix és mestre de francès per la qual cosa li "encanta" esta llengua i la resta.

Finalment, cap a les "cessions" que l'administració està disposada a fer en el procés de negociació del decret, Marzà ha comentat que els "límits són els pedagògics, els que ens diuen els acadèmics i farem el millor per als xiquets independentment de si genera polèmica d'un costat o de l'altre".