Tot segueix igual

Després d’uns dies de vacances fora de Catalunya torno a casa i res no ha canviat. Els polítics continuen capficats en discursos identitaris que, almenys, a mi, m’interessen ben poc, i en polèmiques que no porten enlloc.

Que si cal refundar el catalanisme, que si els espanyols estan més enverinats d’anticatalanisme que durant el franquisme, que si el PPC vol ser la casa dels no nacionalistes, que si un referèndum al 2014, i un llarg etcètera. Ara, dels problemes del dia a dia de la gent, res de res.

L’11 de Setembre s’acosta i, com sempre, ara toca allò de veure qui és més català i qui defensa millor el país, veure quins actes commemoratius prepara el Govern i valorar després el seu grau de «catalanitat» o «d’espanyolisme». En fi, i encara donen voltes al perquè de l’abstenció i de la desídia per la política!