El ple del Consell ha aprovat aquest divendres l'avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana. En la memòria econòmica que acompanya aquesta llei s'estima un cost de 4.485.000 euros per a l'exhumació de les 300 fosses comunes que hi ha a la Comunitat Valenciana.

Així ho ha explicat la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, en la roda de premsa posterior al ple del Consell en què ha comparegut al costat de la vicepresidenta i portaveu, Mónica Oltra, per a explicar aquest avantprojecte de llei.

Bravo, a preguntes dels mitjans de comunicació, ha assenyalat que la llei, a través de l'Institut Valencià per a la Memòria Democràtica, els drets humans i les Llibertats Públiques que es crearà, "ajudarà totes les famílies que ho sol·liciten a l'exhumació i identificació dels seus familiars enterrats en fosses comunes".

Per això, "el primer que hem de fer és dissenyar el mapa de fosses", ha indicat la consellera, qui ha assenyalat que ja té el nombre de fosses que hi ha en cada província: 71 a Castelló, 184 a València i 44 a Alacant.

També ha destacat que la pròpia llei estableix en la seua memòria econòmica una primera fase de verificació i delimitació de les fosses, que té una estimació de 3.000 euros per cada fossa; i en segon lloc es preveu l'exhumació de les restes de les víctimes, perquè s'ha considerat una quantitat d'uns 15.000 euros per cada fossa. Bravo han estimat que les exhumacions en les 300 fosses sumarien un cost de 4.485.000 euros, al qual caldria afegir el cost de la identificació.

La Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència pretén atorgar el reconeixement social, el restabliment de la dignitat i l'honor i la reparació moral dels danys causats a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura.

El text s'enviarà a les Corts, una vegada obtinga el dictamen favorable del Consell Jurídic Consultiu. La consellera ha dit que està "satisfeta" amb la norma, tot i que confia que es puga "enriquir" durant tot el procés que seguirà fins a la seua aprovació.

L'objectiu de la llei és promoure els valors democràtics mitjançant el record i l'homenatge als qui van patir les conseqüències del conflicte bèl·lic i de la dictadura franquista. Així, el text s'articula sobre diversos drets.

El primer és el dret a la veritat i, en este àmbit, la nova llei estableix la creació d'un cens de víctimes a la Comunitat Valenciana i la recerca de les víctimes atenent les recomanacions de l'ONU relatives al desemparament de les víctimes del franquisme.

D'aquesta manera, la Generalitat autoritzarà tota localització, exhumació i identificació de restes i denunciarà a l'autoritat judicial l'existència d'indicis de comissió de delictes que s'aprecien amb ocasió de les localitzacions, identificacions o troballes de restes que es produïsquen.

Alhora, la Llei de la Memòria Democràtica consagra el dret de les víctimes que es faça justícia i, sobre aquesta qüestió, preveu la realització d'un protocol de posada en coneixement en el cas que existiren indicis de la comissió de delictes i garantir el dret d'informació i assistència a les víctimes i els seus familiars, entre d'altres accions.

D'altra banda, la llei pretén impulsar el dret a la memòria democràtica com a garantia que aquells fets terribles no es repetiran mai més. Entre les accions previstes, destaquen que s'insta la Generalitat que reclame els fons documentals estatals d'aquella època, relacionats amb la Comunitat Valenciana i que s'impulsen mesures per a la restitució del patrimoni documental confiscat per les forces franquistes.

A més, la Memòria Democràtica serà inclosa en el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO), del Batxillerat i de l'Educació Permanent de persones adultes, així com en els plans de formació del professorat i en els estudis universitaris que procedisca. També s'impulsarà la realització de projectes d'investigació i divulgació sobre la matèria.

Per la seua banda, el dret a la reparació i reconeixement a les víctimes suposa, d'una banda, l'obligació de les institucions públiques de compensar el sofriment de les víctimes i per una altra, un reconeixement i homenatge públic cap a elles.

Així, es declararà com a dia de record i homenatge de les víctimes, el dia 28 de març, en record de la mort del poeta Miguel Hernández. La norma també recull la prohibició de l'exhibició pública de símbols i elements contraris a la memòria democràtica com noms de carrers i llocs, símbols, títols honorífics i plaques.

Multes de fins a 150.000 euros

L'avantprojecte de llei també inclou un règim sancionador amb multes compreses entre els 200 i els 150.000 euros segons la gravetat de la infracció. També preveu sancions no pecuniàries de caràcter accessori i consistiran en la pèrdua del dret a obtindre subvencions, bonificacions o ajudes públiques en matèria de memòria democràtica.

La llei, d'altra banda, estableix que la Generalitat portarà a terme un Pla Estratègic de Memòria Democràtica de caràcter quadriennal en què es fixaran les actuacions a portar a terme i es realitzarà un informe anual sobre els treballs realitzats i que serà enviat a les Corts. En aquest sentit, la Conselleria de Justícia ja ha creat una Comissió Tècnica de Coordinació per a l'elaboració d'un catàleg de vestigis de la Guerra Civil i la dictadura.

La norma també preveu la creació de l'Institut Valencià per a la Memòria Democràtica, els drets humans i les Llibertats Públiques, en què s'integrarà el Consell Valencià de la Memòria Democràtica. Aquest organisme té una dotació pressupostària per a la seua posada en funcionament durant l'any 2017 de 224.000 euros.

Finalment, se sol·licita al Consell que requerisca al Govern d'Espanya la creació d'una Comissió de la Veritat, i alhora preveu la creació d'una d'àmbit autonòmic.