A més, argumenta que a "ningú en el seu sa juí se li ocorreria programar la mort de la seua sogra en el seu propi centre de treball

-el concessionari Heras Motor Novocar-, amb la possibilitat que qualsevol dels nou empleats que es trobaven allí, qualsevol client, o qualsevol vianant apareguera de sobte en l'escena del crim".

Així ho manifesta el lletrat José Antonio García en el recurs d'apel·lació, al qual ha tingut accés Europa Press, presentat contra la interlocutòrida del jutjat d'Instrucció número 7 d'Alacant que va acordar la presó provisional per al seu defès. Per a esta part, en este cas la investigació policial ha tingut un "clar biaix" ja que considera que s'ha treballat "en sentit invers" en haver apuntat a un pretès culpable primer i després manejar-se la informació sobre este supòsit.

En esta línia, recalca que solament es van realitzar diligències respecte a les filles de la morta i les seues famílies i no sobre el fill de la víctima, Vicente Sala, i el seu propi entorn o la germana de la morta, amb el que "s'ha perdut l'oportunitat de conéixer si va haver-hi alguna telefonada, o qualsevol altre tipus de comunicació o moviment, en relació als no investigats que pogueren justificar una altra línia d'investigació, en concret respecte dels negocis milionaris que es desenvolupen a Sud-amèrica, dels detalls dels quals solament té coneixement Vicente Sala i que perfectament pogueren haver donat lloc si més no fóra indirectament a la mort de la seua mare".

Així mateix, el recurs rebutja el mòbil econòmic, ja que, segons exposa, les discrepàncies tant en el plànol personal com en el societari "no justifiquen de cap manera la mort violenta produïda. Les diferències i les fortes discrepàncies en el si de les empreses no són una cosa extraordinària en l'esdevindre normal d'una societat, ni molt menys".

A més, argumenta que la mort de Mari Carmen Martínez no afecta la titularitat de l'acció d'or -acció nominal que permet al seu posseïdor véncer a totes les altres accions i accionistes en una votació sota certes circumstàncies-, "doncs Vicente (el fill) és el destinatari final de la mateixa". A açò afig que López no és soci de cap de les empreses en qüestió.

En esta línia, agrega que tampoc encaixa que l'autor material del crim "no es desprenga de l'arma ni elimine les evidències que puguen comprometre-li perquè ha d'anar a escoltar el que es diu en una reunió, per a després, després de comunicar-li els seus empleats per telèfon l'ocorregut, es dirigisca aleshores a la seua casa, on sap a més que tot queda registrat per les càmeres de vídeo vigilància, per a aleshores desprendre's de l'arma i llavar-se, tot en un temps record de tres minuts". Per això, conclou que "no existixen notòries llacunes" en les declaracions del seu client respecte als moviments posteriors al crim, però sí en el relat policial.

"VOLUNTARISME EN LA INVESTIGACIÓ"

També rebutja l'indici contra el seu client com a "expert tirador" i destaca en este punt la "contradicció interna" d'un atestat que ho qualifica així "per a mantindre al mateix temps tot el contrari a fi de descartar la tesi del sicari: nerviosisme i inexperiencia de l'autor". Al seu juí, açò és una mostra evident del "voluntarisme que ha guiat la instrucció policial des d'un inici, buscant sempre un determinat resultat".

D'altra banda, la defensa ressalta que López està "plenament arrelat" a Alacant des d'un punt de vista tant laboral com a econòmic, per la qual cosa és "directament una clara prova (enfront de la mera hipòtesi que planteja l'acte) que no se sostraurà a l'acció de la justícia".

Així, sosté que si hi ha risc de fua, el detingut es podria haver escapolit abans de la detenció, tenint en compte el temps transcorregut entre el crim -9 de desembre- i l'actualitat.

Referent al risc que influïsca en els testimonis, l'advocat planteja que encara que este ja han sigut interrogats en diverses ocasions, i tenint en compte que a qui consideraven la seua "cap" era a la víctima, existixen altres mitjans per a impedir-ho que no siga estar en la presó. Així, proposa altres mesures com un arrest domiciliari o un orde d'allunyament de l'establiment d'automoció que regenta i de les persones que treballen allí els testimonis de les quals formen part de la investigació.