Pel meu garbancet

Garbancito, garbancet ...Vull veure’t somriure, vull veure com camines pels passadissos de la facultat plena d’energies i bon karma... Ho aconseguiré? Cada dia em pregunto el mateix; avui, per recompensar-te tota aquesta Setmana Santa (que no m’he oblidat de tu, però no m’ha estat possible fer-te d’àngel), vull que et sentis ben especial, i per això t’escric al diari, perquè tot el món sàpigui que m’ha tocat el cigronet més alegre de la facultat; i crec que es mereix un esforç veure’l tot rialler.

Molts ànims pels parcials, procuraré saber com et van per calibrar el teu estat anímic i actuar en conseqüència. Molts petons, Núria Bertran... garbancet meu!!