El ple de les Corts Valencianes d'aquest dijous ha aprovat, amb els vots a favor de PSPV, Compromís i Podem i en contra del PP i Cs, la llei de l'Horta de València que pretén la seua "preservació i recuperació com a espai de reconeguts valors agraris, ambientals, paisatgístics, culturals, i històrics, determinants per al progrés econòmic, la qualitat de vida de la ciutadania i la gestió sostenible de l'àrea metropolitana".

Per a açò, la norma contempla la creació del Consell de l'Horta de València com a ens gestor adscrit a la Conselleria amb competències en matèria d'agricultura que s'encarregarà de garantir la pervivència i promoure la dinamització de les activitats agràries en l'horta.

A més, es desenvoluparà a través del Pla d'Acció Territorial que serà un instrument d'ordenació supramunicipal que contindrà la definició i caracterització de la infraestructura verda de l'horta, la regulació dels usos i les activitats a realitza en cadascun dels graus de protecció de l'horta o els criteris d'integració de les infraestructures, entre altres qüestions.

Així mateix, la llei inclou fórmules per a donar ús al sòl agrari infrautilitzat, que és aquell que està en degradació, sense activitat agrària o que posa en perill parcel·les confrontants. En concret, quan els serveis d'inspecció de la Conselleria detecten sòl infrautilitzat estendran acta d'inspecció, informaran al titular de la situació i declararà eixe sòl com infrautilitzat. Si en el termini d'un any des d'aquesta declaració es manté aquesta circumstància passarà a formar part eixe sòl d'un inventari creat a aquest efecte.

Una vegada substanciada la inscripció, el titular tindrà un altre any de termini perquè decidisca si realitza mesures correctores, si cedeix temporalment la finca en favor d'un tercer, si s'incorpora la parcel·la en el mecanisme d'intermediació gestionat pel Consell de l'Horta o a la iniciativa de gestió comuna que sol·licite el titular per a facilitar la gestió del seu ús.

Durant el debat parlamentari, la diputada de Cs Rosa García ha criticat que la norma no compte amb la participació del sector ni dels municipis afectats, al mateix temps que ha remarcat que s'ha impulsat "d'esquena dels agricultors". Al seu juí, "no han donat a llum a una bona llei" que, a més, "no tindrà permanència en el temps", ha advertit.

Al seu juí, és una norma "roïna, que és molt millorable i que s'oblida del sector" i no arreplega les peticions i reivindicacions dels agricultors als quals "no protegeix".

Des de Podem, el diputat Antonio Montiel ha defés el text, encara que ha admés que no és "perfecte" però si "el que millor" podien fer. Ha indicat que feia falta una llei de protecció i revitalització per a aconseguir una horta "viva i productiva" perquè aquesta "no pot ser un jardí de l'àrea metropolitana, sinó un motor econòmic". "És la millor llei que podem traure en aquesta legislatura. No té volta arrere i només cal anar millorant-la, però senta les bases per a acabar amb l'especulació", ha destacat.

En similars termes s'ha pronunciat Graciela Ferrer de Compromís, qui ha reivindicat que aquesta norma busca respondre a la demanda social de la protecció i revitalització de l'horta com a espai producte. Per a açò, ha posat en valor que garanteix la seua pervivència com a espai viu i la protegeix enfront de l'especulació, així com assegura la creació de condicions que permeten l'activitat agrària i la qualitat de vida dels agricultors i senta les bases per a revertir l'abandó de terres.

Per la seua banda, Rafael Briet del PSPV ha defés que s'ha treballat per a fer una llei "en la qual tots estiguen representats". "El que hui aprovem és una llei que pretén fer de l'horta un espai viu, una llei que busca la conservació d'un espai competitiu i estratègic i que dóna un marc jurídic per a reparar el dany que va patir l'horta de València", ha reivindicat.

No obstant açò, per al diputat del PP Luis Santamaría és una norma "sense consens" i "especulativa d'un milió de metres quadrats" amb "referències a Veneçuela" i que no confia en les seues propostes i "carrega als agricultors sense que es regule cap tipus compensació ni indemnització".

Així mateix, ha reprovat que limite les ajudes que reben els agricultors i "deixa el marge al 90% dels productors agraris". "Ens pareix una llei discriminatòria, especulativa i que s'oblida de la rendibilitat agrària", ha resolt.

Abans de començar el debat parlamentari, representants de la Plataforma Per l'Horta han entregat més de 5.000 firmes al president de la cambra autonòmica valenciana, Enric Morera, reclamant "el major consens possible" entorn d'aquesta norma.

En atenció als mitjans de comunicació, el portaveu d'aquesta plataforma, Marc Ferri, ha indicat que la posada en marxa d'una llei que protegira l'horta era "una demanda ciutadana" des de 2001, quan unes 118.000 persones van demanar en una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que s'aprovara una llei en favor de l'horta.

"Ara les Corts arrepleguen eixa demanda ciutadana que porta esperant moltes legislatures. Nosaltres demanàvem que hi haguera el màxim consens i demanem a tots grups que recolzen la llei que no serà perfecta, però si un gran avanç en defensa de l'horta", ha subratllat.