D'aquesta manera, aquest pla d'inversions, per al període 2017-2021, preveu la construcció d'onze nous immobles; la rehabilitació integral de sis seus, entre les quals es troba el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat (TSJCV) i catorze actuacions per a millorar l'eficiència energètica i les climatització.

Així ho ha donat a conéixer la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, qui ha presentat aquest pla de quatre anys que porta per lema 'La nova cara de la Justícia', acompanyada pel president de la Generalitat, Ximo Puig, la presidenta del TSJCV; Pilar de la Oliva, així com diferents personalitats de l'administració de la justícia i partits polítics.

"Volem aportar una nova imatge dels edificis judicials per a una Justícia del segle XXI. Edificis moderns, eficients i sostenibles, en els quals els professionals treballen d'una forma més còmoda i digna", ha reivindicat la consellera.

En concret, el pla arreplega la construcció de nous immobles, entre els quals destaca una inversió de 53,3 milions d'euros per a la nova Ciutat de la Justícia a Alacant, que compta amb una previsió d'inici de les obres al setembre de 2019 i una finalització per a principis de 2022.

Així mateix, contempla noves seus en diferents localitats de la Comunitat: 2,5 milions per a nous jutjats a La Vila Joiosa; 14 milions a Alzira; 750.000 euros a Mislata; 17 milions per al nou jutjat a Llíria i altres 17 milions a Torrent.

D'igual manera, arreplega una inversió de 17,5 milions per a immobles a Gandia, 1,5 milions a Oriola; 616.000 euros per a la nova Fiscalia a Gandia; 600.000 per a la construcció de nova seu a Sueca i també preveu construir a Xàtiva, encara que sense detallar assignació pressupostària.

D'altra banda, s'escometrà la reforma integral de diferents seus judicials: la del TSJCV que compta amb un pressupost de 25,2 milions i un termini benvolgut d'execució d'obra de cinc anys; 24,5 milions per als jutjats de Benalúa a Alacant; un milió d'euros per als immobles a Nules; 1,6 milions a Vinaròs i 1,1 milions a Torrevieja.

A més, es realitzaran actuacions d'eficiència energètica i millora de la climatització en el TSJCV; la Ciutat de la Justícia de València i en els edificis de l'Administració de Justícia de Benidorm, Novelda, Elda, Villena, Paterna. Alacant, Castelló, Sogorb; Elx, Sagunt, Quart de Poblet i Vinaròs.

MANTENIMENT I PROTECCIÓ

Amb la finalitat d'aconseguir una gestió més eficaç, es crearà una unitat administrativa encarregada exclusivament de la supervisió i seguiment de les contractes de manteniment i s'incrementarà el pressupost fins als 9 milions per a aquesta fi.

També, es crearà un nou sistema centralitzat de protecció i seguretat de les instal·lacions judicials a través de l'actualització i execució dels plans d'emergència de totes les seus judicials; de l'avaluació i millora dels sistemes de seguretat i protecció contra incendis i de la creació d'un centre de control integrat per a tots els jutjats.

"PLA REALISTA I TANGIBLE"

Bravo ha subratllat que l'objectiu és aconseguir uns nous edificis judicials "eficients, accessibles i sostenibles" que garantisquen "seguretat i higiene" i que siguen "de qualitat" per a generar "confiança" i aconseguir "una Justícia del segle XXI". "És un pla que mira al futur, al ciutadà i als operadors jurídics", ha reivindicat Bravo.

En aquest sentit, ha destacat que es tracta d'un projecte "integral, realista, de present i de futur i que garanteix les condicions dels treballadors de forma digna". "Açò no és un Power Point, sinó un pla real i tangible que dota al sistema judicial de ferramentes per a prestar un servei de qualitat i que garanteix condicions d'igualtat".

Per la seua banda, Puig ha indicat que després de "massa anys d'abdicació", la Generalitat "situa la justícia en l'agenda política dotant-la de recursos i adaptant-la a una societat complexa" on "afeblir la justícia seria donar ales a la incertesa en els sistemes democràtics", ha apuntat.

Una justícia "més feble", ha assenyalat Puig, suposa "més desprotecció i un escenari de major inseguretat que acaba erosionant la convivència i les oportunitats de futur". Per tant, ha emfatitzat que quan "es retallen serveis públics fonamentals", la qual cosa es fa és "traslladar temporalment la pobresa" i, per açò, ha considerat que el camí és "reparació, reconstrucció i renaixement".