El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha declarat la nul·litat d'altres dos articles del Decret 6/2017 de la Generalitat que regula l'ús del castellà i del valencià en l'administració pública autonòmica, després de l'anul·lació parcial d'11 articles i una disposició final.

La Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa veu contraris a dret l'article 4, que considera el valencià "llengua destacada" sobre el castellà, i el 22, que regula la llengua en la qual es redactaran els escrits públics redactats per l'administració, segons ha informat aquest divendres l'alt tribunal en un comunicat.

Amb aquesta resolució, els magistrats de la sala estimen parcialment els recursos de l'Advocacia de l'Estat, el sindicat CSI·F i la Asociación para la Defensa del Castellano, a més de ratificar la nul·litat dels 11 articles acordada en la primera sentència que es va donar a conéixer dimecres passat.

En les tres sentències, notificades a les parts aquest divendres i consultats per Europa Press, la Secció Quarta anul·la l'article 4 del decret, que atribueix al valencià la condició de "llengua destacada", per utilitzar aquest terme en lloc de "llengua preferent" i ser "inconstitucional", com recorda que va decidir el Tribunal Constitucional en 2010 en pronunciar-se sobre l'Estatut de Catalunya. Els magistrats entenen que "el tracte que es dóna al valencià incorre precisament en l'excés prohibit" pel Constitucional en aquesta sentència i altres que l'han seguit.

La sentència subratlla que "el reglamentador (la Generalitat) cuida ometre el terme preferent, que sap inconstitucional i ho substitueix per l'adjectiu destacada, però amb pràcticament el mateix resultat".

L'objectiu, al seu juí, és "esquivar la declaració d'inconstitucionalitat de la preferència, però es fa només de forma aparent". Els magistrats argumenten sobre aquest tema que, en l'article 4, "en predicar del valencià la qualificació de llengua destacada, sense acotació territorial en gens ni mica de termes municipals amb predomini d'una o d'altra llengua, passa per damunt també la singularitat del bilingüisme a la Comunitat Valenciana".

El tribunal també anul·la l'article 22 del decret, que establia que les escriptures que atorgue la Generalitat haurien de fer-se necessàriament en valencià, i remarca que "no és que ometa preveure l'obligació legal de traducció al castellà els documents que hagen de fer efecte fora del territori de la comunitat autònoma".

Al seu juí, aquesta previsió és "realment innecessària, doncs açò ho estableix directament la llei". Els magistrats entenen que "el que fa (l'article anul·lat) és disposar l'excepció a la regla d'usar únicament el valencià: que es redacten també en castellà si ho sol·licita l'altra part, la qual cosa suposa desconéixer el mandat legal recollit en el número 2 de l'article 13 de la Llei d'Usos i Ensenyament del Valencià".

Els magistrats recorden a més que el decret anul·lat parcialment ja va ser qüestionat pel Consell Jurídic Consultiu (CJC), l'informe previ a l'aprovació de la norma del qual contenia "observacions de caràcter essencial". També arreplega el fet que l'òrgan consultiu advertira entre les seues observacions al text que "hauria d'eliminar-se l'adjectiu 'destacada'" de l'article 4.

Al marge de les anul·lacions dels dos articles, la sala desestima la pretensió de CSI·F, que demanava la nul·litat íntegra del decret per no haver-se negociat amb les centrals sindicals, en considerar que la tramitació va ser respectuosa amb la llei i que la negociació amb els sindicats no és un requisit legal previ a l'aprovació del decret.

D'altra banda, la Secció Quarta també rebutja anul·lar l'article 13, que estableix que els impresos i formularis han de redactar-se de forma bilingüe, amb el valencià en primer lloc i de forma destacada, en veure la mesura "proporcionada i conseqüent amb l'article 6.5 de l'Estatut d'Autonomia".

Des del TSJCV expliquen que els jutges s'havien pronunciat sobre aquests preceptes en la seua primera sentència sobre el decret, notificada dimecres, perquè la seua legalitat no havia sigut qüestionada pels demandants, dos diputats autonòmics del PP.

En eixa primera resolució, la Secció Quarta va declarar nuls 11 articles i una disposició final que donaven un ús destacat al valencià sobre el castellà en aspectes com les notificacions en tràmits administratius, la retolació d'edificis i dependències públiques, la comunicació entre empleats públics i ciutadans, les publicacions i publicitat institucional i els contractes amb proveïdors, així com en la retolació de carreteres, camins i dependències i servicis d'interés públic que depenen d'entitats locals.

En les sentències notificades aquest divendres, la sala reprodueix, en essència, els arguments utilitzats en la primera resolució per a anul·lar 11 articles i la disposició final.