La classe mitjana, aquella que arriba a una renda bruta anual de més de 16.000 euros, s’ha estès pels 10 districtes de Barcelona els darrers cinc anys, fins al punt que ja frega les tres quartes parts de la població (1,2 milions d’habitants).

Això vol dir també que a més de 400.000 barcelonins encara se’ls encasella en la classe baixa o molt baixa.

Segons les darreres dades de distribució territorial de la renda familiar, fetes públiques per l’Ajuntament, Baró de Viver (Sant Andreu), amb 7.112 euros anuals, té les rendes més baixes (592 1 al mes, lleugerament per sobre del salari mínim interprofessional, fixat en 570,6 1). El segueix Besòs Mar (Sant Martí), amb 7.423 euros l’any, i Trinitat Nova (Nou Barris), amb 8.263.

Per contra, la zona de l’antic camp del RCD Espanyol, amb rendes de 40.306 euros l’any; Tres Torres, amb 38.809, i Pedralbes, amb 35.236, tenen les majors fortunes.

Burgesia dominant

Malgrat aquestes diferències, ara, hi ha 25 zones amb rendes baixes, mentre que fa cinc anys n’eren 38. És a dir, 13 zones s’han incorporat a la classe mitjana, com, per exemple, la majoria de barris de Ciutat Vella, per l’augment del valor dels pisos.

En l’altre extrem, les zones amb predomini de classe alta s’han estabilitzat en 43 (44 fa cinc anys), sobretot, a Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts.

Nou Barris s’encalla a la baixa

El cas de Nou Barris és l’oposat al de Ciutat Vella, que gràcies a l’augment de la població i el preu dels pisos ha aconseguit incorporar més barris a la classe mitjana, amb l’excepció del Raval.

Nou Barris, amb nivell d’estudis baix, més atur, pisos més barats i una població estancada, s’ha situat a la cua en rendes familiars. Té un 9,7% de titulats i Sarrià-Sant Gervasi, un 46,7%.