L'exposició 'Vicente Blasco Ibáñez. Un valencià universal' exhibeix des d'este dijous en la Biblioteca Valenciana el caràcter "maleït" de l'escriptor i periodista durant els dictadures del segle XX a Espanya i la seua faceta com a "ciutadà del món". Desenes de textos que va escriure com a periodista i llibres tant de pròpia mà com de la seua etapa com a editor posen en relleu que Blasco "ho abasta tot" i fou un autor "molt valencià i molt molt espanyol".

Així han definit la mostra els comissaris Emili Sales, editor d'obres de l'escriptor, i Ángel López, secretari de la Fundació d'Estudis Blasco Ibáñez que ha facilitat les obres donades per la família. L'exhibició estarà en la sala capitular del monestir de Sant Miquel dels Reis de València fins al 7 de març amb motiu del 150 aniversari del naixement del valencià que es commemora enguany i els 90 anys que hauran passat des de la seua mort en 2018.

'Un valencià universal' recorre en 154 peces les activitats que Blasco Ibáñez va desenvolupar al llarg de la seua vida des de les seues novel·les "valencianes" i de costums contemporanis, a les socials, psicològiques, evocatives i de guerra. La mostra també exhibeix en 13 panells totes els vegades que l'autor va creuar el toll a Argentina i els Estats Units i culmina amb una part sobre "el Blasco transcendit" amb textos dels seus contemporanis que reflecteixen la repercussió que va aconseguir.

El caràcter itinerant del valencià queda patent en un gran mapamundi que corona l'exposició amb el lema 'Un ciutadà del món' i que desplega en els cinc continents fotografies de l'escriptor en diversos països. "És podrien haver escollit moltes més per a mostrar la seua presència universal, però aleshores corríem el greu perill que no és vegera amb quasi el mapa", ha il·lustrat Sales.

El comissari ha manifestat així que "Blasco cau del mapa perquè ho abasta tot" i ha assegurat que "va ser molt valencià, molt molt espanyol i va tindre la màxima pretensió d'eliminar les fronteres que separaven als pobles, perquè pel que ell lluitava era pel progrés humà".

Per açò, a l'hora de triar la banda sonora de l'exhibició, l'editor creu que la peça musical que hauria de tancar-la "és precisament l''Oda a l'alegria' de Beethoven", perquè Blasco l'esmenta en alguna dels seues novel·les.

Amb estos elements, la mostra didàctica tracta "d'arrancar de zero l'objectiu de revaloritzar la figura de l'escriptor", encara "desconeguda per a la majoria dels valencians". "És coneix poc a Blasco Ibáñez i el que és coneix és coneix malament", ha lamentat Ángel López, que creu que l'anterior Govern autonòmic "no tènia cap interés per recuperar el seu llegat".

Com a escriptor, els responsables del projecte han destacat que el valencià és autor "d'un únic drama, 'El jutge'", si bé els seus textos "han recalat en els escenaris amb molts dels seus contes i novel·les", com 'Els quatre genets de l'apocalipsi' i "hi ha altres aspectes de la seua vida que requereixen de noves investigacions".

A nivell polític, el titular de la Fundació Estudis Blasco Ibáñez ha narrat que, durant els règims de Primo de Rivera i Francisco Franco, "fou un personatge maleït al que calia ocultar al màxim possible, sobretot perquè tènia un enorme prestigi internacional i tot el que diguera tènia un gran calat". "La forma de desprestigiar-lo va ser abocar bulos o tòpics sobre ell i d'eixa forma fer-lo desaparéixer", ha explicat, una cosa que "ha continuat fins als nostres dies".

'Un valencià universal' també dóna a conéixer l'evolució de l'autor que "li va portar de ser un jove agitador polític que va unificar el moviment republicà fins a constituir València com una espècie de bambolla regida pel 'blasquisme'. D'alguna forma, la va fer impermeable als moviments polítics que s'estaven desenvolupant fóra del 'cap i casal' com la monarquia o l'anarquisme", asseguren.

En definitiva, "València va poder esquivar molts d'eixos avatars històrics gràcies a la bambolla del 'blasquisme'" i este assoliment queda patent en un text del propi Blasco Ibáñez inclòs en la mostra: "Jo he sigut agitador polític, he passat unes 30 vegades per la presó, m'han ferit mortalment en duels feroços i he sigut diputat fins que em vaig cansar de ser-ho".

En la presentació de l'exposició, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha reivindicat davant diversos familiars de l'escriptor valencià, com la seua néta -promotora de la fundació-, que Vicente Blasco Ibáñez "és probablement el valencià més universal", "un home mediterrani amb la mirada sempre oberta al món" i, pel prolífic de la seua obra, "tan ampli com a inabastable". "Blasco són molts 'Blascos'", ha manifestat.

Per al 'president', el seu 150 aniversari suposa "el moment perfecte per a redescobrir-lo" i que "torne per a quedar-es per sempre", ja que fins ara, "els valencians no hem sigut capaços de donar-li la importància del que ha significat". Canviar esta situació seriosa, segons Puig, "no parlar de Blasco Ibáñez solament en els anys clau".

Després de destacar les seues "facetes desconegudes", la seua mort prematura als 61 anys i que va passar quatre sense escriure, Puig l'ha definit com "un home del seu temps" però "sempre amb visió pròpia i mirant cap a avant". "La seua literatura deixa entreveure crítica però sempre sense idealitzar al poble i allunyant-se de la demagògia", ha asseverat.

El cap del Consell també ha rememorat la seua etapa al capdavant del diari 'Poble', cosa que "es troba a faltar molt hui" en els mitjans de comunicació i ha bromejat que, en l'actualitat, el valencià "seria un líder de les xarxes" mentre en vida "va ser un home molt pegat al paper".

Tots ells són "motius de sobra" perquè enguany sega "el reinici del debat pendent per a donar a conéixer la seua figura, sobretot entre els més joves", amb l'objectiu que "comprenguen que és un home sense el qual no és pot entendre la nostra terra", ha reivindicat Ximo Puig.

La "València utòpica" de Blasco Ibáñez està oberta al públic en la Biblioteca Valenciana de dimarts a divendres de 10.00 a 14.00 hores i de 17.00 a 20.00 hores i els dissabtes, diumenges i festius d'11.00 a 14.00 hores. La retrospectiva està organitzada per la pròpia institució al costat de la Fundació Centre d'Estudis amb fons de l'hemeroteca municipal de València i el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), i és un dels eixos de l''Any Blasco Ibáñez' declarat per la Generalitat este 2017.