Els naixements a la Comunitat Valenciana són més freqüents els dimarts i dimecres, segons reflecteix un estudi elaborat per professors de la Universitat de València (UV), que atribueixen esta peculiaritat a la planificació de l'organització sanitària, "en imposar el cos mèdic la seua posició hegemònica".

La investigació, realitzada per José M. Pavía, Francisco G. Morillas Jurado i Josep Lledó, ha sigut publicada en la revista 'Reis' i explica que si els naixements ocorregueren sense planificació mèdica els naixements en cadascun dels set dies de la setmana haurien de seguir una distribució de probabilitat uniforme, amb una proporció del 14,28% en cadascuna de les jornades.

No obstant açò, com demostra l'estudi, en les últimes dècades s'ha produït un increment cada vegada major dels naixements en els dies centrals de la setmana típica laboral. Els dies amb major nombre de naixements són els dimecres i, especialment, els dimarts, ja que passen de representar el 14,71% de tots els naixements de la setmana en el període 1970-1979 al 16,98% en el període 2000-2009.

A partir dels anys 70 s'aprecia també una caiguda molt important dels naixements en els diumenges (14,15% en el període 1960-1969 enfront del 10,56% en el període 2000-2010), que s'estén, amb major intensitat en les últimes dos dècades, als dissabtes.

Utilitzant dades del padró d'habitants de la Comunitat Valenciana, els investigadors mostren empíricament que l'organització actual dels temps de treball en el sector sanitari està impactant sobre la distribució setmanal de naixements. La gestió dels recursos sanitaris, els riscos inherents a l'embaràs, la fatiga de la mare i, especialment, l'adaptació a l'entorn laboral han afavorit, juntament amb altres aspectes de caràcter social, un control més actiu per part dels professionals sanitaris del moment del naixement.

"El moment exacte del naixement no solament depèn d'un procés biològic aleatori, sinó que la programació del mateix, fins i tot la seua inducció, són actuacions cada vegada més freqüents", assenyalen els investigadors, que agreguen que "el part hospitalari i intervencionista constitueix un autèntic patró cultural d'assistència, en el qual la humanització es dilueix en busca de l'anul·lació total del risc, i d'adaptar-ho a l'organització del temps de treball de la nostra societat, cada vegada més concentrat de dilluns a divendres". De fet, la hipòtesi d'esta investigació és que el part respon cada vegada més a raons d'organització interna dels centres hospitalaris.

Només en dates concretes (Nadal, Setmana Santa i vacances estivals) no es repeteix el patró general de major nombre de naixements en dimarts i dimecres, i existeix un major efecte dels dies concrets de la setmana on es constata clarament com la manera en què la societat espanyola organitza els seus temps de treball i d'oci, particularment en l'esfera sanitària, està modificant significativament la distribució setmanal dels naixements a Espanya.

L'article també explica que en el sistema sanitari espanyol, el nombre de cesàries ha anat augmentant progressivament. Per exemple, d'una taxa de cesàries del 22,45% en 2001, s'ha passat a una del 25,20% en 2005, la qual cosa suposa un increment del 12,3% en la proporció de cesàries sobre el total de naixements.