Els ajuntaments catalans inverteixen prop de 300 euros per habitant, el 26% del seu pressupost, per cobrir serveis que no els pertoquen per llei, com ara sufragar la policia local. Dins d’aquesta despesa que no es deriva de les seves competències, hi ha un 11% que correspon a prestacions que haurien d’assumir el govern central i el català.

Segons va denunciar aquest dimecres la Diputació de Barcelona, els darrers set anys, els municipis han invertit una mitjana de 301 euros per habitant per sufragar despeses que d’altra manera no quedarien cobertes, ja sigui en educació, seguretat o en infraestructures. Suposa el 26% del total de la despesa liquidada pels ajuntaments, segons s’especifica a l’estudi Despesa dels municipis catalans en serveis no obligatoris 2003-2009.

La seguretat i la protecció civil és l’àmbit que s’endú més inversió, el 24% del total, ja que amb aquest pressupost se sufraguen serveis tan elementals com les policies locals, tal com va explicar aquest dimecres la professora d’Hisenda Pública de la UB i coordinadora de l’estudi, Maite Vilalta. La cultura s’endú un 24% de la despesa que destinen els municipis a pagar serveis que no li pertoquen per llei. L’educació (8,5% de la despesa) i la Promoció social (8,4%), són les àrees que els segueixen a la llista dels més subvencionats.

Despeses necessàries

"Els governs locals destinen recursos seus en despeses no prou fonamentades legalment", insistia aquest dimecres elpresident de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, i va destacar que "no es tracta de despeses frívoles ni supèrflues". Girona és la província que destina més euros per habitant a despesa no obligatòria, 422,7 euros de mitjana. Els municipis més petits (de menys de 5.000 habitants) són els que gasten més per persona.