"Torno a casa cap a les quatre de la matinada o una mica més tard. Això els caps de setmana que no treballo. Si no hi ha res a fer al dia següent..." El Jaume Baradad tot just ha acabat segon de Batxillerat i el seu exemple reflecteix els horaris que segueixen divendres i dissabte el 60,9% de nois i el 53,8% de noies de la seva edat a Barcelona. Quan surten per la nit a divertir-se se’n van a dormir passades les quatre.
L’important no és l’hora, sinó com t’arriba a casa el fillAlguns molt més enllà: un 12,5% (7,9% en elles) arriba al seu domicili superades les 8 del matí, segons les dades recollides per l’Agència de Salut Pública de Barcelona. A l’altre extrem se situa el 2,2% (2,3% en les noies) que, com la Ventafocs, torna a la mitjanit.
És tard o d’hora? "El 61% i els 54% els considerem força elevats i podem pensar que es viu ja com habitual tornar a casa a quarts de sis quan tot just no has arribat ni als 18 anys", afirma el president del Col·legi de Pedagogs, Josep Maria Elias. Tot i això, "l’important no és l’hora, sinó com t’arriba a casa el fill", segueix Elias, que veu essencial assolir "pactes".
Cal un treball previ. No es pot construir la confiança amb ells als 14 o 15 anys"Negociació i confiança" són les paraules clau per a la professora de Pedagogia de la Universitat de Girona, Elena Duque: "Molts pares dicten una hora màxima de retorn a casa per evitar problemes. És equivocat. Cal tenir en compte altres coses, com els àmbits on van els joves, amb qui es relacionen i quines dinàmiques tenen durant el temps que van a fora", adverteix.
L’hora d’arribada és una de les principals preocupacions dels pares sobre els fills quan consulten els experts. Aquí la confiança dels progenitors sobre on i què estaran fent els joves és clau. "Cal un treball previ. No es pot construir la confiança amb ells als 14 o 15 anys. Els pares vénen a l’especialista quan és difícil reconduir la relació amb els fills", apunta la psicòloga infantil i juvenil, Sabina Caparrós.
Cada casa té unes normes i no serveix l’argument: és que els altres surten també"Cada casa té unes normes i no serveix l’argument: és que els altres surten també. Alguns pares són incapaços de posar límits i, llavors, es capgira la relació pare-fill i qui mana és el fill per la por a què es rebel·lin. Lògicament, els pares han de saber fins a on poden arribar els seus fills i no és el mateix tenir 16 que 18 anys", apunta la professora. Caparrós sosté que el tipus d’oci no ha variat molt, sinó que ara és més fàcil comprar drogues o alcohol.
Als 16 anys el comportament és molt diferent que als 18. Primer, perquè els joves surten amb menys freqüència, com desmostren les dades; i segon, perquè arriben molt abans. Un 58,4% dels nois de 4rt. de Secundària (el 59,9%, en les noies) ha retornat a casa abans de les 2 de la matinada i la meitat d’aquesta xifra ho ha fet abans de les 12 de la nit.
Consulta aquí más noticias de Barcelona.
Wert propone un sistema de becas vinculadas al rendimiento
El amor se origina en el cerebro
Cuando ellas tienen el mando, ¿lo hacen mejor?
Un Franco congelado llega a ARCO 2012
El mexicano Jorge Volpi gana el Premio Planeta-Casa de América
Los candidatos invisibles de los Goya
El Tesoro coloca 5.445 millones por debajo del 2%
Rajoy, sobre los guiñoles: "El mayor desprecio es no hacer aprecio"
¡Sé el primero en hacerlo!