Les potències comercials de la Mediterrània occidental, però, pensaven que, a més, calia emprendre una gran acció ofensiva. És a dir, perseguir i anorrear els pirates turcs a les seves pròpies bases, a les portes de la península d’Anatòlia. L’aliança militar entre Venècia, Gènova, el Regne d’Espanya i el Papat, dirigida efectivament per Lluís de Requesens (futur governador de Flandes) fou un fet destacat.

L’episodi més recordat és la cruentíssima batalla naval del golf de Llepant, que esdevinguè un espectacular i estrepitós fracàs de l’armada turca i el primer èxit militar modern d’un exèrcit, que hi hagi una important participació de soldats -caps militars- catalans. Però, alhora, fou, segons Lluís Nicolau d’Olwer, una «estèril victòria», car no va assolir el seu principal objectiu: fer desaparèixer la pirateria turca de la Mediterrània.