1571: La batalla de Lepant

Des de 1527, les naus turques assolaven, robaven i segrestaven els habitants de les poblacions de les illes i del front marítim de la Confederació de Catalunya-Aragó, car «l’economia del crim organitzat» era una de les bases de l’economia de les societats de l’Imperi Otomà.
La resposta seria la construcció, seguint la línia de la costa, de les torres de vigilància (de «guaita») o torres de defensa, i la redefinició de les muralles -i els portals- de mar. Exemples: la planificació de la Ciutadella de Roses, o l’ampliació de les murades i els baluards de Ciutat de Mallorca.

Les potències comercials de la Mediterrània occidental, però, pensaven que, a més, calia emprendre una gran acció ofensiva. És a dir, perseguir i anorrear els pirates turcs a les seves pròpies bases, a les portes de la península d’Anatòlia. L’aliança militar entre Venècia, Gènova, el Regne d’Espanya i el Papat, dirigida efectivament per Lluís de Requesens (futur governador de Flandes) fou un fet destacat.

L’episodi més recordat és la cruentíssima batalla naval del golf de Llepant, que esdevinguè un espectacular i estrepitós fracàs de l’armada turca i el primer èxit militar modern d’un exèrcit, que hi hagi una important participació de soldats -caps militars- catalans. Però, alhora, fou, segons Lluís Nicolau d’Olwer, una «estèril victòria», car no va assolir el seu principal objectiu: fer desaparèixer la pirateria turca de la Mediterrània.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento