Fou l’inici de la xarxa de distribució d’aigua. Algunes d’aquestes fonts, construïdes als anys de l’esplendor del Gòtic, encara rajen, segueixen funcionant: tenen més de 600 anys! Per exemple, la font d’En Fivaller, a la plaça de Sant Just (construïda el 1.367), la font de Santa Anna, al fons del Portal de l’Àngel (construïda el 1375, al costat d’un abeurador de cavalls i d’altres bèsties) i la font de Santa Maria del Mar, dita també font dels Senyors perquè subministrava aigua als palaus de l’aristocràtic carrer de Montcada (bastida el 1402).

En canvi, la font del Pla de la Boqueria (de 1314) o la font de Sant Honorat de la plaça de Sant Jaume (de 1356) han desaparegut. Des de 1347, hi ha proves escrites de que el Consell de Cent disposava d’un Mestre de cases i de fonts. Un d’ells –Francesc Socies– que va escriure un text molt minuciós: el Llibre de les fonts de la present ciutat de Barcelona en lo any de 1650. La reflexió pública escrita sobre l’aigua d’us públic començava.