Caca de gos inevitable

Un altre dels exemples que aixequen més queixes és el fet que hi hagi «una bastida cada 600 metres» i que haurien d’estar recobertes amb cautxú, per evitar els cops contra els ferros. Botí també destaca que «no som informats de les obres i cal més coordinació per no aixecar un mateix carrer diverses vegades l’any».

Anaïs García té 25 anys. És psicòloga i treballa de productora d’espectacles. Diàriament agafa quatre vegades el metro i l’autobús. Coneix el camí de casa a la feina, però cada dia troba nous obstacles. «Els cotxes sobre la vorera o els forats al paviment» poden portar-los a patir un accident.

També és problemàtic que la textura dels carrers no estiguin diferenciats, el que provoca que, «quan no ens dóna temps de creuar el carrer, no sabem si estem aturats a la mitjana o al bellmig».

García també destaca que els carrils bici no estan senyalitzats, ni el paviment diferenciat per alertar els invidents, que «moltes vegades no sentim la bicicleta quan s’apropa».

Un dels referents pels cecs són les parets dels edificis, però també estan plenes d’obstacles, amb plantes decoratives o cavallets d’ofertes i menús. Un obstacle insalvable, però, són els excrements de gos.