A les dècades següents, s’obriren nous manicomis, o pavellons per a folls a hospitals generals, a les principals ciutats de la Corona: a Barcelona el 1412, a Saragossa el 1425, a Ciutat de Mallorca el 1497, a Girona el 1666. Al 1512, l’Hospital de Folls s’integrà, com una secció, al nou Hospital General de València impulsat pel rei Ferran II. L’empenta inicial del segle XV va anar decaient: els hospitals de folls s’assemblarien cada cop més, i fins a la revolució liberal del segle XIX, a uns espais closos, semblants a les presons, on l’objectiu no confessat era la reclusió i no la curació dels bojos que serien considerats més un perill social que no malalts mentals.

La secció de folls de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona no va esdevenir autònoma fins al 1889, amb la creació, gràcies a Emili Pi i Molist, de l’Institut Mental de la Santa Creu. El Manicomi de Salt (de la Diputació de Girona) obra les seves portes el 1891. A Reus, en canvi, l’Institut Pere Mata fundat el 1896 és una iniciativa privada. Fins 1986, amb la Llei General de Sanitat d’Ernest Lluch, la salut mental no s’integrarà en el sistema sanitari públic.