1. «Afavorir la petita propietat», 2. «Eliminar els obstacles que impedien o torvaben la lliure expansió comercial i els negocis», 3. « Foment de la tolerància amb els jueus i els sarraïns», 4. «Separació del poder civil i el poder eclesiàstic».

Els que formaven part de l’expedició de conquesta del ‘regne de sarraïns dins mar», i els  pobladors que els seguiren esdevingueren, amb la Carta Pobla, propietaris de terres i cases, aigües dolces, horts i pastures, i de la fusta necessària per a construir edificacions o naus. Els nous pobladors esdevingueren propietaris absoluts.  Amb una limitació: no podien vendre les seves terres a cavallers, a eclesiàstics o a ordes religiosos. «Així -escriu Pons- es feia impossible l’acumulació de riqueses a mans dels econòmicament poderosos». Paral.lelament, els nous mallorquins podrien comerciar lliurement en tot l’ampli territori de la Confederació catalano-aragonesa.

Les ‘Constitucions de Catalunya’, els ‘Usatges de Barcelona’ serien usats només quan hi havia un buit legal a la Carta Pobla. Des de 1230, fins a la pèrdua de les llibertats de 1715, i la implantació per la força de les armes d’una monarquia absoluta a totes les Espanyes.