La cosidora de Tourman

Encara ressonaven a la Catedral les veus del cor que, el dia anterior, sota la batuta del mestre Marraco, havia interpretat el salm In exitu Israel d’Egipte en el funeral d’Antonio López y López, primer marquès de Comillas. Hi van assistir 2.854 persones, segons el càlcul que es va fer de les espelmes consumides. Aquell dijous, l’alcalde Rius i Taulet va reunir-se al seu despatx amb l’encarregat del reg públic. Havien rebut moltes queixes perquè als passeigs i carrers de la ciutat s’hi aixecava molta polseguera i calia que una brigada hi actués amb urgència.

A la sortida d’aquella trobada, l’alcalde es va comprometre a inaugurar el Mercat de la Barceloneta el 29 de juny, dia de Sant Pere, festivitat dels pescadors. També va anunciar que l’Ajuntament ultimava els plànols del Mercat d’Hostafrancs i que ja havien començat els treballs preliminars per a la construcció d’un altre a la Dreta de l’Eixample, entre els carrers de Casp i d’Ausiàs March. Va ser una jornada de grans projectes, ja que la societat Agrícola va comprar un terreny de 10 hectàrees al barri de Casa Antúnez per alçar-hi un hipòdrom de dos quilòmetres de longitud.

Pel matí, un paleta de 18 anys s’havia precipitat al buit des de l’obra en la qual treballava al carrer Sant Pau. El destí va voler que la cosidora parlés d’aquest desgraciat accident amb la seva mare sense saber què li esperava. Tenia 14 anys i vivia al primer pis d’una casa del carrer de Ponent. Aquella tarda, poc abans de les tres, xerrava amb la mare mentre cosia al balcó. «Saps quina història m’han explicat avui, filla?... En una petita aldea de França... Tourman, em sembla que es diu... Un ramader i un carnisser es van asseure a dinar després d’haver tancat un contracte. El carnisser va treure un bitllet per pagar al ramader, però li va caure al plat de la salsa. Va agafar-lo amb la punta dels dits i el va sacsejar perquè s’assequés». «I llavors?». «El gos del ramader va arrabassar-li el bitllet i se’l va cruspir.

El carnisser volia sacrificar l’animal per recuperar-lo, però el ramader s’hi va negar, perquè el gos valia molt més. El carnisser li va contestar que, llavors, el deute estava pagat, però el ramader no ho va acceptar. Li va dir que el gos no era el seu caixer». «I què va passar?». «No ho sé, es veu que han portat el cas al jutjat». Dit això, a la cosidora se li va escapar el didal de les mans. Va voler agafar-lo al vol i la fatalitat va fer que didal i cosidora caiguessin al carrer.